algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Racistes, S.O.S.

Al País Basc, el senyor que fa de delegat del govern de Madrid ha dit que els protagonistes de la violència al carrer tenen noms i llinatges d'origen basc. Aquesta afirmació, que de tota manera deu ser certa, ha molestat els nacionalistes per la intenció discriminatòria i per la voluntat de prendre el tot per la part. Allò que més crida l'atenció, però, és que els perennes defensors dels gitanos, negres, serbis i altres ètnies indefenses no han piulat. Aquesta vegada no han piulat. Talment com si els bascs, pobrets, fossin txetxens. La pressió de l'aparell ideològic i repressiu de l'estat ha fet que trobem només de mal gust les declaracions d'un imperialista castís com és el senyor governador. Si no és mitjançant paral·lelismes on nosaltres som els discriminadors, no som capaços d'escandalitzar-nos. Perquè la senyora Cirer, la nostra governadora, no prova de reblar el clau del seu col·lega afirmant que aquí, al contrari d'allò que passa al País Basc, els delinqüents del carrer tenen noms i llinatges forasters? Aquesta frase, tanmateix, és igualment certa. Però sona més malament. Aquesta observació fa possible una nova definició de l'autoodi: allò que no tenen els espanyols. En canvi, aquells que sí que en tenim no parlam amb aquesta desimboltura, tot i que el nostre silenci, no fa gaire, va estar a punt de costar-nos la construcció d'una macropresó per a més de dos mil interns, quan la delinqüència que generam no arriba a quatre-cents reclusos. El senyor Antoni Asunción, director general de presons amb el PSOE, va trobar racista aquesta reflexió quan vaig intentar fer-li veure que Madrid ens volia convertir en la colònia penitenciària de les Espanyes. Era l'època gloriosa del senyor Gil i Gil, delinqüent d'alta volada que facturava cap aquí els carteristes de Marbella. I és que a Espanya distingeixen molt bé entre allò que només és políticament incorrecte i allò que és racista. Ho deia l'altre dia en Guillem Frontera quan avisava que era convenient advertir els habitants de Son Banya que, quan l'Ajuntament els doni un pis, entre nosaltres no està ben vist arrabassar les canonades de plom i vendre-les a pes. I si el senyor delegat del govern avisa els bascs que no està bé cremar cotxes i destrossar cabines telefòniques, nosaltres hem de poder fer aquests advertiments amb la mateixa impunitat. És un fet que els valors morals, la consciència cívica i la por al rebuig social no es donen en igual grau en totes les col·lectivitats, però aquests valors són els que ens aturen a l'hora de delinquir. L'article de l'altre dia d'en Llorenç Valverde sobre son pare, un foraster que va deixar de ser-ho tot d'una que tocà l'illa, evidenciava que la immigració dels anys quaranta i cinquanta tenia uns valors diferents dels de l'onada posterior. Era la mateixa generació dels refugiats republicans. Gent com el geògraf Marc Aureli Vila, que me va dir que en tot Amèrica no hi va haver cap cas de delinqüència entre els milers d'exiliats. Però aquest comportament saludable del foraster només es produeix quan arriba ben carregat de conviccions ètiques i d'interès d'integració, per tal com la por al rebuig social és més petita quan l'altra gent no el coneix. Per això, el foraster, el desarrelat, sempre pot tenir menys escrúpols que l'indígena a l'hora de transgredir les normes: tots som forasters quan sortim de ca nostra i tots, per tant, sabem que miram més prim a l'hora de tirar una llosca en terra si som al nostre menjador que si som enmig del carrer. Per això desconfiam davant el foraster que se sap immune a la nostra reprovació. És el cas del senyor delegat del govern espanyol al País basc. És el cas de S.O.S. Racisme, que aquesta vegada no ha piulat. I és que, racistes, només ho són els altres. Nosaltres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris