muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Coses fetes i coses per fer

Ara que fa un any que fa camí, el govern de coalició de les Illes Balears ens recorda que s'han fet moltes coses (no es pot posar en dubte) i que encara ens queden moltes per fer (com no podia ser d'altra manera). Tanmateix, la ciutadania progressista d'aquesta terra deu notar que, d'entre les coses que queden per fer, n'hi ha una de singular importància i que donarà, per ella mateixa, la mesura de la voluntat d'aquest govern de procedir a una veritable transformació del nostre model econòmic: m'estic referint, és clar, a la contenció urbanística.

Aviat farà dos anys que 30.000 persones a Palma, 11.000 a Eivissa, i 6.000 a Menorca varen sortir al carrer demanant que es returàs el procés, aparentment incontenible, d'urbanització del nostre territori. Tothom reconeix que l'esperit d'aquelles manifestacions té molt a veure amb les expectatives generades pel canvi de signe polític a la nostra comunitat. Un any de govern progressista ofereix, pel que fa a la resposta a aquesta demanda social de posar fre al ciment, un balanç de llums i ombres: s'han protegit alguns llocs concrets (alguns ben emblemàtics, com és el cas de Es Canons o Aucanada) i s'ha fet una llei de mesures urgents amb continguts tan positius com la inedificabilitat de les Àrees d'Especial Interès o l'augment de la parcel·la mínima edificable al sòl rústic d'Eivissa i Formentera. Tenim, però, un capítol massa gros d'intencions que encara no s'han escomès: el pacte programàtic parla de coses com una revisió profunda de les DOT, una Llei del Sòl que respongui a criteris de contenció del creixement i una Llei del Sòl Rústic que garanteixi la vocació d'ús no residencial d'aquest tipus de sòl. No podem frenar el creixement urbanístic sense aquest desplegament normatiu, ni sense el compromís dels consells insulars de fer Plans Territorials insulars clarament proteccionistes, ni sense començar per establir mesures cautelars d'aturada del creixement. Només amb tot aquest programa d'actuació, que és la gran assignatura pendent de les actuals institucions, podrem incidir de manera significativa en el panorama d'unes illes que han ultrapassat la seva capacitat de càrrega.

Les decisions que s'han de prendre en matèria urbanística no poden esperar. No es tracta d'haver fet alguna cosa en el termini de la legislatura sinó de posar-s'hi de manera immediata. La inèrcia juga en contra de la voluntat de contenir la massificació turística i la depredació del territori. Durant el temps que duim de govern progressista no han variat de manera apreciable el que podríem anomenar indicadors de malestar ecològic. Els aeroports segueixen registrant rècords de visitants, i tant el consum d'aigua i d'electricitat com la producció de residus mantenen índexs de creixement anual que volten el 10%. Les coses no poden canviar de rumb sense una dosi important de valentia política. L'any 2003, els partits que conformen el pacte progressista de les Illes han de presentar-se davant l'electorat amb un bagatge de coses fetes: les coses per fer no comptaran tant. En aquest bagatge hi ha d'haver mesures de reconciliació amb l'entorn i amb les generacions futures: és a dir, mesures de contenció efectiva del creixement urbanístic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris