algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Madrid, capital d'Espanya

«¿Qué le pongo?», em va demanar el cambrer. «Agua», li vaig dir. «Aquí no se toma eso» "em va respondre amb un somriure sorneguer. I va afegir:" «¿Qué tal le sentarían unos riñones al jerez?». Em trobava, un dia d'aquesta setmana, a la taverna Fernando III, a la plaça Mayor de Madrid. Gairebé com totes les tavernes dels voltants de la Puerta del Sol, la decoració del local és de temàtica taurina. A les parets hi ha penjats caps de bous "molts de caps de bous!", i fotografies que posen de relleu el sentit tràgic del toreig. Així com a Sevilla "per tal de citar una altra ciutat amb cultura taurina", en la decoració dels establiments d'aquesta mena queda palesa la vocació dels sevillans pel sentit lúdic de la cursa, no hi ha dubte que, a jutjar per les de Madrid, els madrilenys entenen el toreig com un culte a la sang. A un racó de la bodega Fernando III hi ha un vestit de Manolete estotjat a una vitrina. Si els clients volen apropar-s'hi, han d'acotar el cap per tal de no ensopegar amb els cuixots que pengen d'un sòtil, baix i opressiu. El vestit és de tela blava, brodada amb uns fills d'or que ja han perdut la lluïssor. «Lo lució en Las Ventas, en el cuarenta y siete, el día que le dio la cornada un toro de Bohórquez», em va alliçonar el cambrer. «Vea, fíjese en el agujero de la taleguilla: esta mancha marrón es de sangre», va continuar. I en adonar-se que jo estava absorbit en la contemplació de la taca, va decidir per mi. «Le pondré una ración de pulpo, que hoy el pulpo está para morirse», em va anunciar. I jo: «No putes, vull aigua!» I ell: «¿Cómo dice?» I jo, altra volta: «Que quiero agua». Em va mirar de dalt a baix, entre la commiseració i el menyspreu. «¿Agua, dice...? No cometa pecados, hombre, que ya es usted mayorcito. Pulpo y una cañita, eso voy a servirle». A una de les parets de la taverna hi ha penjades un centenar de fotografies "totes de la mateixa grandària i emmarcades igual", que mostren l'home malmenat i ferit pel bou. Per tal que els clients puguin seguir la seqüència sencera de les banyades, hi ha fotografies que mostren els cossos cosits sobre la taula d'operacions, les gases ensangonades. «Míreselo usted bien. Tómese el tiempo que quiera que yo, mientras tanto, le preparo unas gambitas al ajillo», em va dir el cambrer, convençut que començava a entendre la relació indissoluble que s'estableix entre un cuixot de Jabugo, un guisat coent i l'escenificació de la mort a les places de toros. «Si no quiere una cañita "em va suggerir el cambrer" igual le apetece un Valdepeñas fresquito». Li vaig respondre que tant m'era una cosa com l'altra: que allò que volia era empassar-me la pols que se m'havia aferrat a la gargamella. I mentre bevia, recordava uns versos de Carrere que defineixen de manera magistral l'humor negre que caracteritza el caràcter del madrileny de soca-rel. Corresponen al poema El Hospital Provincial, i diuen el que segueix: «En la puerta, el coche fúnebre, cual negro chafarrinón,/ y el auriga "alta chistera y mugriento casacón"/ lee la revista de toros, mientras sacan el fiambre». Als voltants de la Puerta del Sol perviu un Madrid castís que, els anys darrers, sembla haver cobrat vida. L'any passat es descobriren dues plaques que recorden part d'aquesta memòria que tanmateix no mor. L'una en honor de Valle Inclán, a la xocolateria que està aferrada al teatre Eslava; l'altra a dos-cents metres d'aquesta, a la casa on va morir Frascuelo, afectat per una pulmonia. Abunden, en el Madrid antic, les ganiveteries, els mostradors amb capells, capes espanyoles i xals de Manila, les botigues d'imatgeria religiosa i de records militars, i fa la impressió que les unes i les altres tenen clients. Tanmateix, aquest Madrid colorista o aquesta part primigènia del Madrid actual, per on vaguen encara els cadàvers de Doña Cundis i de Vicente Pastor, ja té escrita la seva làpida. No incorpora gent de fora, que sigui capaç de revitalitzar-lo, potser perquè genera una cultura excessivament localista "la dels Carrere, Florentino Sanz o Alex Sawa", que ja no dóna més de si. Aleshores, cal continuar afirmant en els llibres de text que Madrid és la capital d'Espanya? I què voleu que us digui? En tot cas ho deu ésser de l'Espanya intrínseca, de la que es mira el melic, i creu que el seu melic és el centre del món.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris