nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
12°

Tornem-hi amb el centralisme

Tot i el risc evident de caure en repeticions i en reiteracions que acabin avorrint el lector, no puc deixar de fer nova referència a l'operació de postcentralisme que protagonitza l'hegemonia popular a Madrid. El President del Tribunal Constitucional, en l'aniversari d'aquesta institució, no té altra feina que reclamar a les autonomies que no presentin un nombre tan elevat de recursos sobre conflictes de competències. És a dir, no se reclama a l'estat que deixi d'extralimitar-se de les seves atribucions, sinó que se demana a les autonomies que no es defensin davant aquesta actitud de l'estat. Això, en el cas dels drets individuals, tothom entendria que és una absurditat, a cap magistrat se li passaria pel cap fer unes declaracions reclamant als ciutadans que no posassin pus recursos d'empara en defensa dels seus drets fonamentals; aquí el que sí es faria seria demanar que les autoritats públiques respectassin aquests drets. Per tant, la visió ideològica, com ja sabíem, marca el plantejament de les qüestions, i de fer un plantejament a un altre hi va un bon camí. M'agradaria esbrinar què faria aquest bon senyor si després de cinc anys de judici obtingués una sentència favorable i immediatament a continuació l'òrgan públic que no li havia respectat el seu dret i que ha perdut als tribunals tornàs dur a terme una actuació violentadora del seu dret. Potser així queda una mica teòric. Veiem un exemple, resulta que la Constitució i els Estatuts atorguen la competència en ordenació del territori i urbanisme a les comunitats autònomes, l'estat davant aquest fet dicta entre l'any 1990 i 1992 una llei del sòl de més de tres-cents articles, quina mostra de sensibilitat i respecte per les pròpies atribucions; doncs bé, arriba el Constitucional i n'anul·la gairebé dues terceres parts per invasió de competències autonòmiques: què fa l'estat? No passa res, fa una nova llei, és a dir, torna entrar dins l'urbanisme quan no és competència seva. Ara mateix, dins el tristament famós paquet de mesures liberalitzadores s'ha reblat una mica més el clau del tema urbanístic. L'estat intenta, de manera desacomplexada i hauríem de dir que amb clar atac a la lletra de la Constitució i els estatuts, ara que alguns en fan dogma de fe per després no fer-ne ni cas, condicionar l'urbanisme i atacar la potestat que en aquesta matèria tenen les autonomies i els ajuntaments. Quan l'estat limita la possibilitat de classificar el sòl com a no urbanitzable i aplica la irreal teoria que a més sòl urbanitzable preus més baixos, no només comet una greu equivocació mediambiental, no només generalitza una mesura per resoldre el problema de les grans ciutats, envaeix el marc reconegut a les nacionalitats i regions. Perquè se pot acceptar que l'estat ha de dir quins drets i deures té el propietari de cada classe de sòl (urbà, urbanitzable o no urbanitzable), ara bé el que és inacceptable és que l'estat imposi a les autonomies si hi ha d'haver més sòl rústic, la classificació de terrenys i la regulació del creixement territorial són aspectes que sempre s'han considerat urbanístics i en aquest sentit la intromissió de qui no és competent ha de ser rebutjada d'arrel. I que per defensar tan injustificada intromissió es pugui recórrer a un títol competencial tan vaporós com la coordinaricó de la planificació general de l'activitat econòmica no deixa de ser una perversió de tot el sistema, perquè amb aquest títol tot hi cab des del comerç al sòl passant per allà on sigui. I que a més a més d'haver de patir la perversió se'ns convidi que no ens queixem és com quan et pixen i has de fer veure que plou. Això de l'estat de les autonomies viu moments difícils, la seva laminació és real però també ideològica (historiadors i decret d'humanitats), és una operació en tota regla dels que mai no entengueren les concessions als rojos separatistes, de l'Espanya eterna que no entén ni la diversitat ni la pluralitat per molt moderats que vulgui fer els discursos polítics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris