algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Pensament dels propietaris de finques rústiques

Les restriccions que han estat imposades al sòl rustic, impliquen, tal com nosaltres ho veim, prejudicis importants. La protecció del medi ambient no hauria de comportar necessàriament la liquidació d'un sistema de vida tradicional.

Es diria que les conseqüencies últimes d'algunes de les mesures adoptades per l'Executiu consistiran a donar la raó a aquells que pretenen aplicar per la força el monopoli exclusiu dels interessos turístics a l'economia insular. Si és cert que l'agricultura no és el motor central de l'enconomia, també és cert que tant culturalment, com per raons de conservació mediambiental, com perquè és una activitat encara viva, l'agricultura no mereix esser sotmesa a un procés que la durà, ben conscientment, a la seva desaparició total. Així mateix, fer desaparèixer d'una tacada tot el sector primari d'un territori, que a més a més és insular, és antinatural i és perillós.

Aquestes restriccions, en tallar des de la rel tota possibilitat de reestructuració de les finques, acaben amb qualsevol intent per mantenir l'estil de vida tradicional. El costum de segregar finques és més antic que el perill d'especulació urbanística que, segons sembla, és el que es pretén evitar amb la nova legislació.

Estam d'acord que l'especulació és un perill. Això no obstant, el que es pretén amb les mesures cotnra les quals ens mobilitzam és unificar criteris d'una manera tan taxativa que l'únic que s'aconsegueix és tancar els ulls a les particularitats de cada finca, de cada zona, de cada ciutadà i de cada manifestació de cada necessitat concreta. No s'ha respectat la consideració del que és una unitat mínima d'explotació agrícola. No totes les zones són iguals i, en una illa de configuració tan complexa com és la nostra, cada cas hauria d'esser tractat individualment.

La impossibilitat de segregar segons quines possessions condueix inevitablement a què siguin impossibles de mantenir. No respectar raons tan pròpies del sentit comú com les que imposa l'herència, significa que l'únic remei sigui la venda. Obligar a vendre i, per altra banda, alarmar-se pel procés de canvi de mans de la propietat durant els últims anys és una paradoxa cruel. Les solucions vertaderes passen inequívocament per facilitar per tots el mitjans que una finca rústica no sigui una càrrega excessivament onerosa.

La conservació del territori insular en un simple entorn paisatgístic per afavorir els interessos del potent sector terciari és una passa cap enrere per a una economia com la nostra. Especialistes prestigiosos i diversos, procedents del tots els sectors "inclòs el turístic", avisen des de fa temps sobre el perill de l'especialització excessiva. Al mateix temps, també es injust perjudicar aquells qui han mantingut el paisatge verge fins ara, per afavorir els interessos d'aquells que l'han estat destruint de manera sistemàtica i indiscriminada tot aquest temps, i no em vull referir només al sector hoteler, que pareix esser darrerament el culpable de tots els mals mediambientals. En poques paraules, la situació actual es podria descriure perfectament afirmant que es castiga els innocents pels disbarats dels culpables. Una actitud que hauria d'esser inadmissible en un estat de dret.

Millorar l'oferta turística és una necessitat i no ho negam. Pero és un contrasentit fer-ho damunt les espatlles d'aquells qui no tan sols no se'n beneficien, sinó que a més a més ho han de patir directament. Això no és millorar la qualitat de vida, sinó perpetuar l'exclusivitat del seu gaudi.

Si el que es pretén és salvaguardar el que ens queda de Mallorca, que es faci atenent a raons indiscutiblement arrelades en la tradició. La configuració paisatgística pròpia no pot assolir-se ignorant i atropellant la configuració cultural pròpia: la segona ha d'estar relacionada directament amb la primera i han de mantenir una perfecta simbiosi. Finalment voldria dir que rebutjam la figura del parc natural degut als articles de la Llei 4/89 i que remarcaré els següents: Article 10 punt 3. fa referència a l'ús public i dret de tempteig i retracte. Article 13, punt 2 i 3. fan referència a l'aprofitament dels recursos naturals i sobretot diu que se facilitarà l'entrada de visitants. Article 18, 20 i 21 fan referència a qui ha de gestionar el parc.

Tots aquests articles i alguns més consideram que a part de devaluar el nostre patrimoni, atempten contra la seva llibertat de gestió, com tenen la resta de ciutadans del seu, i noltros ens oposam i ens oposarem frontalment a esser ciutadans de segona.

Ferran Fortuny Salas (president d'A.P.F.R.B)

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris