algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Quadern de viatge

Dimarts 27. - Tot i que fou a finals del segle dinou quan s'abolí, legalment i definitiva, l'esclavitud en un sentit literal, hi ha hagut, al llarg del segle vint, diverses i distintes maneres de perllongar l'esclavatge que encara perduren. El tràfic i l'explotació de vides humanes és un comerç en el qual s'afanyen persones inhumanes, xarxes i màfies sense escrúpols. L'esclavatge ha evolucionat vers activitats i fórmules il·lícites més modernes, però no menys cruels, i les lleis vigents són flonges amb els traficants que negocien amb la carn, i l'ànima, dels més necessitats, dels més desprotegits. Sempre són els més vulnerables els qui pateixen els efectes de la malura. Bé i mal, conceptes que esdevenen actes i actituds, són certament consubstancials en la matèria humana, potser necessaris perquè es delimiten l'un a l'altre i, alhora, un és referència de l'altre. Tant és així que alguns corrents es refereixen al mal com la privació del bé. Sobta, però, la capacitat del mal per adaptar-se, fins el punt de prendre l'aparença del bé, per aguaitar les fissures socials, per evolucionar en el temps i generar noves formes d'abús i d'insjustícia, mentre que el bé, «allò que tots desitgen», en paraules d'Aristòtil, es complau i s'emmiralla en la seva pròpia naturalesa. Potser per això és tan gran el poder de seducció del mal. Dimecres, 28. - Esperant gaudir del futur, ens hem perdut el present, sense sospitar que, massa sovint, el futur no existeix. Ara és hora de fruir el present més immediat. Aquest és l'exercici que cal imposar-se, sobretot aquells que visquérem un temps en el qual l'esdevenidor havia de ser, per força, molt millor. Tanmateix, el futur és un temps imperfecte que mai no s'abasta, car en qualsevol instant de la vida, la resta és futur.

Dijous, 29. - Quantes decisions, objectivament importants, prenem al llarg del dia? Potser cap. I al llarg de la vida? Tal vegada deu o dotze, quinze a tot estirar, la qual cosa significa que només en aquestes ocasions ens enfrontam a problemes realment essencials. La dificultat consisteix a definir i destriar la importància dels nostres actes. Tot ho mesuram des d'una perspectiva subjectiva i en funció de com ens afecta. Sempre em ve al cap l'anècdota, d'altra banda tangencial, d'una doneta gran que esperava la consulta del metge envoltada d'altres pacients que patien mals de diversa gravetat i grau de dolor. S'establí, durant l'espera, un clima de confidència i tots narraren els seus símptomes, la malaltia que patien i el mal que havien de suportar. Arribat el torn de la velleta, confessà que tenia un ull de poll que no deixava viure, tal era el martiri al qual la sotmetia el mal. En sentir-la, els altres li volgueren fer entendre que, en comparació amb les seves malalties, allò no tenia importància, ja que ni tan sols era una malaltia. La dona, sense perdre el posat de patiment, respongué: potser és cert, però és el meu ull de poll, jo en patesc el dolor i només jo en conec la seva intensitat, en canvi les vostres malalties, que sens dubte són més greus, no em donen cap molèstia.

Malgrat que ens pensem que cada dia resolem un caramull de problemes vitals, la realitat és que només donam resposta als petits entrebancs amb els quals la vida, i la societat, ens molesten. Objectivament, poques de les nostres decisions ultrapassen els cercles de la quotidianitat. El noranta per cent de la nostra existència pertany a l'àmbit de l'anècdota. Només un reduït grup d'éssers afortunats aconsegueix que el deu per cent transcendeixi.

Nota. - Un cop acabades aquestes anotacions, en un exemplar endarrerit d'un suplement dominical, llegesc que Rafael Azcona, guionista de prestigi ben guanyat, confessa que al llarg de la seva vida només ha pres una sola decisió i que totes les altres li han vengut imposades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris