algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

Mercès al senyor Sastre

Confés que m'he sentit molt ferit per l'escrit «El desvari del profeta» publicat en aquest diari el passat dimarts dia 20 de juny. Em sap molt de greu, això, no hauria de ser així perquè ben segur que no era la intenció del seu autor, Jaume Sastre, ja que l'escrit no té res de libel ni de pamflet: és un exemple clar d'aquesta mena de literatura salvatgement bella, fina i rotunda, educadíssima, gens ni mica feridora i m'atreviria a dir que fins i tot apostòlica, que per alguna cosa el seu autor, en la seva infància i joventut, va ser seminarista. No se'm menciona, però vés per on, malalt de mena com som i arrauxat per l'esperit de l'article, m'he sentit en la pell de Jaume Santandreu, sobretot quan el titlla de «bufa dejuna» i sol·licita el seu suïcidi perquè «el deu a Mallorca».

En llegir això del suïcidi se m'han obert tots els ulls que la meva obsessiva mania per la dignitat humana mantenia absurdament closos. El Sr. Sastre, tan intel·ligent, tan antifeixista, tan mariner de «requilla», acaba de descobrir el mètode de condemnar a mort més democràtic, més d'acord amb els drets humans i, sobretot, més net que una patena. La inducció al suïcidi! Vet ací la sortida més valenta i honrosa a la meva trista condició de contradictori, desvariat, patriota i, en hores mortes, admirador de l'obra, les lletres i la coherència "més o menys coherent" del capellà «Collet», uns pecats que, gràcies al Sr. Sastre, he descobert d'hora i que només podré expiar amb la meva desaparició.

Des d'aquí sol·licit al Sr. Jaume Sastre que, tot i que no sigui ningú i, per tant, no aparegui al seu extenssísim arxiu de cites i declaracions periodístiques, en el seu proper escrit em demani a mi que també em suïcidi. Sé que és una mercè difícil d'atendre però comprendrà, Sr. Sastre, que la vanitat pesa molt. Ah, i no ho dec a ningú, només a mi mateix.

Gràcies per obrir-me el llum, Sr. Sastre, i per rescatar-me d'una manotada de les tenebres d'aquesta terra ingrata que compartim i que tant estima i ho demostra amb escreix. Quan jo l'arribi a estimar tant com vostè, deixaré de desitjar que em convidi al suïcidi.

Jaume Mateu i Martí. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris