algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

La necessària formació humanística dels jutges

Si hi ha algun tema en el qual caldria que l'atenció de l'opinió pública estigués més concentrada o més centrada, aquest tema és el del funcionament de la justícia, el de l'exercici de la funció judicial, del tot imprescindible per al reforçament de la moralitat pública i, en darrer terme, per a la deguda vertebració de la societat. Encara que aquesta no fos exactament la conclusió de la seva anàlisi, l'España invertebrada que denunciava Ortega y Gasset fa vuitanta anys "la primera edició és concretament de 1921" ho estava i ho està encara en bona part, malgrat els innegables progressos materials, a causa del dèficit de justícia patit secularment per Sefarad, molt més que no per les raons històriques que el pensador de la raó vital adduïa. De fet, la progressiva i inevitable burocratització de l'administració judicial, en el fons, no ha millorat gens ni mica l'estat de la qüestió.

Perquè la columna vertebral de tota societat avançada és el correcte funcionament del seu sistema judicial. Si els tribunals no donen realment el seu a cadascú; si els processos s'allarguen i s'allarguen fins a termes realment absurds i ridículs; si la justícia no és igual per als poderosos que per als dèbils, per als homes i per a les dones; si els aspectes substancials no estan per damunt dels aspectes formals; si la delinqüència a gran escala i les màfies no són degudament reprimides; si, en definitiva, es condona l'anomia, tota la vida social ho pateix i se'n ressenteix i la ciutadania es desmoralitza i es torna cínica. Per tots aquests motius, definitivament, mai no en parlarem suficientment, a Sefarad i arreu, de la problemàtica de la justícia.

La veritat és que rares vegades ens arriben notícies positives sobre el tema. Però avui és una excepció, i cal de totes totes fer"nos eco i felicitar"nos per les manifestacions que acaba de fer un mallorquí de bé, Guillem Vidal, president del Tribunal de Justícia de Catalunya, davant la comissió de justícia, dret i seguretat ciutadana del Parlament català. Compareixent a petició pròpia, per a donar compte de la memòria de l'any judicial de 1999, Guillem Vidal "des d'un posicionament per damunt dels interessos corporatius" no sols ha reconegut les múltiples mancances de l'administració judicial, a Catalunya i a la totalitat de l'Estat espanyol, i ha suggerit un bon nombre de mesures encara pendents per a fer"la més ràpida i transparent, sinó que ha expressat també una preocupació per a la millora de la formació dels jutges que és la primera vegada que em consta que hagi estat feta públicament per un membre de la carrera judicial que ocupi un lloc de tanta rellevància. Concretament, ni menys ni pus, ha demanat que s'incorporin als plans d'estudis de l'Escola Judicial de Collserola matèries humanístiques, com psicologia i sociologia, a més d'informàtica.

Les declaracions del president del Tribunal de Justícia de Catalunya ens resulten impactants perquè semblen sortir"se del que més o manco resulta habitual dins l'àmbit corporatiu. Tothom parla, certament, en contra del retard de la maquinària judicial, de la necessitat de comptar amb més mitjans humans i materials començant per un augment sensible de la plantilla de jutges, etc., però és la primera vegada que escoltam l'expressió d'una preocupació per la millora de la formació humanística dels jutges. Guillem Vidal, sense obviar altres problemes obvis com la manca d'ús del català i la constant mobilitat dels magistrats, ha vingut a reconèixer i a corroborar que la formació d'uns jutges responsables "si són responsables forçosament seran eficaços en la mesura de les seves possibilitats" no es pot limitar a l'estudi aprofundit de la lletra de la llei i que d'alguna manera requereix també "per què no?" la lectura de tota l'obra de Franz Kafka, començant, per descomptat, per El procés i El castell. Crec que hi ha motius més que suficients per demanar que facin voltejar n'Eloi i que tota la premsa en parli.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris