bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Genoma

No hi ha dubte que això del genoma és una cosa fabulosa. D'entrada, ja ha servit perquè diversos columnistes dels diaris s'hi hagin llançat de cap, trobant-hi inspiració més que sobrada per redactar efusius articles plens d'arravatat lirisme, que parlen de retratar l'ànima i de no sé quins altres conceptes florentins. No em puc estar de citar-ne un, d'aquests articles, aparegut fa uns dies en un diari d'abast estatal i signat per una escriptora cursi, que s'entestava a glossar la gran meravella de l'existència humana. En un determinat paràgraf hi llegíem la frase que traduesc a continuació: «El simple fet de llegir i entendre aquesta columna és un prodigi bàrbar». En efecte, no tothom té prou paciència. Jo, per exemple, vaig aconseguir llegir-la, però no entendre-la, cosa que em succeeix cada vegada amb més freqüència amb els articles d'opinió que llegesc en certa premsa. I això no és degut a què les meves llums s'hagin apagat definitivament, cosa que per altra banda no descart que passi qualsevol dia, sinó per la senzilla raó que aquestes enlairades mostres de prosa, que els seus autors s'entesten a regalar-nos als lectors de periòdics en un dispendi digne de millor causa, sovint es converteixen en coses desgavellades, insensates, que moren sepultades sota el pes de les seves horribles pretensions.

Però aquest no era el tema, i al capdavall ja està bé que la gent es guanyi la vida, encara que sigui de maneres indecents. El tema, el gran tema que se'ns ha vingut ara al damunt, i del qual els informatius i els diaris podran anar tirant durant tot l'estiu, és el genoma, l'èxit de la reconstrucció del mapa genètic que configura l'espècie humana, aconseguit conjuntament "però en dura competència" per un projecte públic del govern dels Estats Units i una empresa privada nord-americana anomenada Celera Genomics. Dit en les paraules de Bill Clinton, que és qui ha xupat més càmera i s'ha penjat les medalles al costat d'aquell amic del senyor Aznar que es diu Tony Blair, «hem après l'idioma amb el qual Déu va crear la vida», una frase gairebé digna de Sant Joan de la Creu. En fi, ara queden anys perquè les immenses possibilitats que aquest descobriment ens brinda es despleguin. Però ja es parla de la prevenció de gairebé totes les malalties hereditàries, de la curació de malalties com el càncer i la sida, del desenvolupament de noves i molt més eficaces tècniques de diagnòstic, sense comptar l'esperança de poder retardar els processos d'envelliment del cos humà. Per altra banda, el sector crític, que sempre ha de ser-hi i beneït sia, s'exclama del camp obert que el genoma ofereix a la manipulació genètica, i, en conseqüència, de la possible discriminació de les persones en funció dels seus codis genètics, com es veia en aquella preciosa, inquietant pel·lícula titulada Gattaca, que en qüestió de dos o tres anys haurà deixat de ser ciència-ficció per convertir-se en una visió plausible de futur. Home, la veritat és que el senyor Craig Venter, president de Celera Genomics, gasta una pinta de dolent de telefilm que tira d'esquena, però sempre ho podem atribuir a una combinació desafortunada dels gens que determinaren els seus trets facials, i confiar en què uns mínims d'ètica regeixin tota aquesta història que tot just comença i que es revela com la gran revolució, juntament amb la de la tecnologia i la informació, del segle XX.

Ja veurem, doncs, si la reconstrucció del genoma revertirà en una gran aportació al millorament de la humanitat o bé en una altra font d'especulació econòmica i desigualtat social, o potser totes dues coses alhora. Mentrestant, però, potser ens pugui servir per donar resposta a algunes preguntes inquietants, com ara les següents: és natural el bigoti de José María Aznar? Vol dir que dos exemplars de la raça humana com Jesús Gil i Laetitia Casta pertanyen realment a la mateixa espècie? Són extraterrestres els concursants de Gran Hermano? I els tertulians de la COPE? Té cura, la cursileria d'alguns columnistes? No hi ha dubte que, una vegada resposts aquests interrogants, dormirem tots molt més tranquils. Gràcies, genoma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris