nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Una altra opinió sobre «Arrels de baobab»

Vaig llegir la vostra crítica sobre el llibre Arrels de baobab de Jordi Tomàs Guilera, feta per David Sintes, ara ja fa un mes. Puc estar d'acord amb qualcuna de les vostres indicacions, potser un poc dures, sobre la novel·la: qualcun dels personatges no està prou explotat, certs passatges podrien estar més treballats, és més cinematogràfica... I n'afegiria d'altres: que el final és precipitat; que està molt més elaborada la part que tracta sobre Àfrica que no la part de la resistència contra els nazis; o que les primeres pàgines són lentes...

Però, també trob que hem de ser positius. La crítica agredolça de Sintes oblida, des del meu punt de vista, certes coses: és un llibre amè, que es llegeix ràpidament, que fa llegiguera... Fa ganes de saber què passarà, com continuarà la història. I per molt que, com dieu, sigui un llibre més entre tants d'altres (quin llibre no és un llibre més?), trobar un llibre amè "i del qual se'n pugui aprendre" no és tan, tan freqüent. Pel que fa a l'estructura del llibre, la presentació en dues històries paral·leles que acaben creuant-se, la trob molt original. D'altra banda, pel fet de ser cinematogràfica, ens fa viure les imatges, ens fa ser en els paisatges africans... També és un mèrit. A més a més, és una novel·la que ens descobreix una altra Àfrica... Molt humana, molt viva, molt emprenedora; també ens recorda que la situació actual del continent africà s'explica, en bona part, per la seva història... Per un pic, ens arriben imatges fresques d'aquesta Àfrica que està tan marginada, que només surt per les desgràcies i les misèries; a la fi ens arriben descripcions d'africans que tenen vida pròpia. Finalment, pel que fa al titol, potser sí que té reminiscències del Petit Princep... Però, pel que jo sé, a molts llocs d'Àfrica el baobab és un arbre sagrat; per tant, res a veure amb la mala herba que tot ho destrueix.

Per acabar, crec que no només les crítiques han de ser, en general, positives... tampoc no hem d'oblidar les característiques de l'autor. Pel que sembla, aquesta és la seva primera novel·la. Deixem temps als joves autors... Sobretot si transmeten valors que ja començam a oblidar...

Daniel Comas.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris