nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Ficcions, diccions, miccions

L'anècdota amb què començaré és ben real. Em passà a l'aeroport d'Amsterdam. Jo estava tramitant les targes d'embarcament, les meves i la dels alumnes que viatjaven amb mi, a un mostrador d'Ibèria. Amb això arriba un matrimoni de mitjana edat, que pel seu aspecte no es pot dir que fossin terrossencs, i sense demanar torn, ni permís, ni res, assetjaren verbalment l'hostessa amb, aproximadament, aquestes paraules: a ver, señorita, ayúdenos que no nos entienden nada. Sempre, anònimament, els he perdonat la falta d'educació mostrada pel profit que n'he tret. L'exemple l'he fet servir innombrables vegades a les meves classes. Vaig perdonar-los en el mateix moment perquè vaig entendre tot d'una que aquell matrimoni vivia, ingènuament, dins una ficció. Dins una ficció que havien après a escola franquista i que la democràtica i els diversos canals mediàtics, lliures i, també, ben democràtics, perpetuaven. La ficció la podeu bé entendre: s'havien cregut allò que la prosopopeia dels «tresientos millones» i l'idioma universal propugnaven: que tots els pobles del món, com a mínim el civilitzat, els entendrien. Aquesta ficció, tot passant per l'estrinjol democràtic aquella frase de «la unidad de destino universal», és el que ara també vol reperpetuar la ministra del Castillo amb l'ajut de l'Academia de la Historia, l'ABC i altres herbes.

No sé si és per producte d'aquesta fal·làcia, però sentir la dicció dels comentaristes de TVE de l'Europeu és per fer-hi una mica d'estudi i notar, sense esser massa profunds ni analítics, per on mostren el llautó. Era curiós, els noms de la selecció anglesa els deien amb un mínim de correcció. No sé si per mostrar-se una mica cultes i erudits o si per fer bona aquella frase de galls amb galls no es piquen. En canvi, la lectura fonètica de l'holandès era molt singular: alguns noms, curiosament s'hi incloïen els que juguen en el Barça, eren pronunciats a l'espanyola, mentre que, Seedorf, casualment ha jugat en el Madrid, era pronunciat, no sé si correctament en holandès però com a mínim amb la pronúncia convencional. Així els bessons del Barça eren pronunciats de (Boer) i no de (Bur), forma correcta. En canvi, per al segon cas, mantenien (Si:dorf).

Evidentment amb mentalitats com aquestes només en poden sorgir miccions, però fora de test. Com la de la Real Academia de la Historia, que en comptes de presentar un informe rigorós i científic, sembla que ha elaborat un Betlem de purpurina per, en primera instància, empipar el germà, no sé si germanastre pel tracte que li donen, proisme que intenta viure feliç a la perifèria però que, en estructura profunda, no és més que començar a aplanar el camí per ressuscitar el decret d'Humanidades de l'exministra Aguirre. A l'Academia no els preocupa massa que no s'ensenyi història, allò que realment els preocupa és que se n'ensenyi poca dels segles XVI,XVII i XVIII, que és, segons ells, on es forja la idea d'Espanya. Molt més grossa i barroera ha estat la micció del delegat del govern al País Basc, Enrique Villar, que ha deixat entendre sense dir-ho explícitament o difuminant les seves paraules que de les ikastoles, on els alumnes, la majoria, tenen nom basc, Aitor, Assier, en surten la majoria d'activistes de la violència al carrer, practicada per gent que també té nom basc. Curiosament, l'informe de l'Academia era molt crític amb la història que s'ensenya a les ikastoles. Coincidència, no gens gratuïta, de miccions que apunten a una sola Missió. (la majúscula, intencionada, és la pista per saber de quina missió parlam).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris