muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Ara ens vénen amb històries!

El President de la Reial Acadèmia de la Història acaba de descobrir que els escolars d'algunes Comunitats Autònomes aprenen una història d'Espanya tergiversada i falsificada. En alguns casos fins i tot es comet el delicte de lesa pàtria de no esmentar per a res la paraula Espanya. Personalment no ho consider un delicte, sinó dues coses molt pitjors: En primer lloc, una estupidesa, perquè és impossible contar la història del País Basc (que és allà on sembla que s'ha detectat aquest perillosíssim virus), de Catalunya o d'Andalusia sense parlar d'Espanya; me recorda una «història» que vaig llegir del moviment obrer a Mallorca a la qual no s'esmentava per a res la UGT. I en segon lloc, una demostració d'un complex d'inferioritat que consider totalment injustificat; jo, almanco, no tenc cap mania de parlar d'Espanya, encara que no sigui més que per destapar la demagògia que s'ha fet amb aquest nom i els crims que, en nom d'Espanya, s'han comès contra els pobles d'Espanya i contra els espanyols. Ara que s'ha posat de moda exigir que es demani perdó pels crims del passat, no estaria malament que exigíssim que el Govern de Madrid demani perdó pels excessos comesos contra els pobles espanyols des dels Àustries, passant pels Borbons i fins als dictadors de tota mena i condició que hem hagut de patir. Perquè ara aquests senyors historiadors oficials de Madrid han descobert que no pot esser que els escolars de Catalunya desconeguin la historia d'Andalusia i que tots ells plegats desconeguin la d'Espanya. Però no diuen res de la història d'Espanya on encara s'exalta la figura de l'emperador Carles V (ben significatiu, que gairabé sempre l'anomenin per la numeració que li corresponia com a emperador alemany!) i del seu fill Felip II com a creadors d'aquell imperi on no es ponia el sol, i no es diu que aquests dos subjectes varen esmerçar les riqueses d'aquell imperi embolicant-nos en aventures guerreres europees que eren una qüestió personal seva que als pobles espanyols no ens anava ni ens venia i que varen significar la ruïna del nostre país i la seva misèria secular. Una història on es presenten els «Comuneros» de Castella o el Justicia d'Aragó o els agermanats de València i Mallorca no com el que eren, uns lluitadors contra l'abús de poder del rei que eliminava els drets dels seus respectius pobles, sinó com uns rebels indesitjables que no els donava la gana de reconèixer la divina autoritat del monarca. Una història on no es condemna el Decret de Nova Planta com un delicte comès pel primer Borbó invocant explícitament el dret de conquesta per castigar uns súbdits que havien fet la intolerable malifeta d'oposar-se a la voluntat reial d'unificar un país que sempre havia estat respectuós amb la pluralitat dels pobles d'Espanya que ara, encara amb tantes dificultats precisament per culpa d'aquesta manera d'ensenyar la història, estam intentant recuperar tornant a les nostres arrels. Una història, en fi, a la qual els escolars castellans no aprenen res de la història de Catalunya o Mallorca. per favor, senyors historiadors oficials de Madrid, no ens vénguin ara amb històries!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris