algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
19°

El rerefons del pla Colòmbia

El Govern colombià ja disposa d'helicòpters nous de trinca. Els va rebre la setmana passada, gentilesa dels Estats Units, després que el Congrés nord-americà aprovàs la donació de 1.300 milions de dòlars (prop de 230.000 milions de pessetes) dels 7.500 que l'Executiu d'Andrés Pastrana haurà de menester per «combatre el narcotràfic» durant tres anys. Però aquesta quantitat gens menyspreable de doblers no s'emprarà per crear llocs de treball alternatius a la producció de coca o per generar indústria i el desenvolupament propi. Van adreçats a la compra de nou equipament militar per «lluitar» dins la selva i l'entrenament de «noves unitats» de soldats.

La pregunta que es fan molts analistes polítics de l'Amèrica Llatina rau a saber si el cinema nord-americà gaudirà d'una nova font d'inspiració per produir pel·lícules bèl·liques com les que varen fer famosa, entre d'altres coses molt més desagradables, la cruenta guerra selvàtica del Vietnam. A priori, l'objectiu dels Estats Units es basa a promoure una gran ofensiva d'èxit de les forces armades colombianes sobre parts del territori dominats pels grups guerrillers i que concentren, segons asseguren, la majoria dels conreus de coca. Però si una cosa diu la història del segle XX és que Washington ha utilitzat aquestes obres de caritat per comprar voluntats dins la regió i mantenir-les en un mal dissimulat captiveri polític. Una dada no gens menyspreable la trobam en les altres partides 'regalades' pels Estats Units, ja que Perú rebrà 42 milions de dòlars (devers 7.400 milions de pessetes) per combatre el seu narcotràfic. Res a veure amb les sancions promeses per Clinton després del frau electoral d'Alberto Fujimori. Cal destacar que només 250 milions dels 1.300 es destinaran a la substitució dels conreus i que l'exèrcit colombià no és precisament el més humanitari del món, ja que ha estat denunciat reiteradament per violacions dels drets humans. A Vietnam va passar més o manco el mateix. I això és el que més ha endarrerit l'aportació de Washington a l'anomenat pla Colòmbia, a causa de la por de molts congressistes de participar en l'inici d'un altre error històric, ja que el país sud-americà viu una guerra civil que dura més de 40 anys "a Vietnam també feia temps que es barallaven" i el camp de batalla no és precisament el desert. Segons el govern nord-americà, el 40% del territori colombià es troba fora del control de l'Estat. Pastrana espera aconseguir la resta dels diners mitjançant l'ajut d'organitzacions financeres internacionals i tercers països, com ara els d'Europa. Així, l'encarregat de relacions exteriors i seguretat de la Unió Europea, Javier Solana, va viatjar a les acaballes de la setmana a Bogotà per mirar de negociar com pot contribuir l'organisme comú en el Pla. Esperem (utòpicament) que els doblers dels europeus no siguin per comprar fusells que maten gent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris