algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Puix no som una nació

Amb el que s'està esdevenint a Mallorca aquests darrers mesos es veu que tenim la nostra pròpia consideració i autoestima molt baixa. Ho dic per GESA, per les dessaladores mòbils que no pagarà l'Estat, per no tenir mecanismes per fer aflorar el turisme il·legal... Per què no hi ha manera que ens prenguem seriosament els nostres assumptes? Per què hem après a viure amb aquesta fatalitat que ens condemna a haver de pagar sempre nosaltres totes les consumicions, tots els consums en terminologia vuitcentista.

Tot això ens passa perquè no som una nació i amb això no vull dir que no tenim jurisdicció, ni sobirania, ni Estat, ni entitat política, que és veritat que no tenim. El que vull dir és que no tenim consciència del que som, no tenim identitat, col·lectivament no som lleials als mateixos valors com per exemple el valor de la dignitat. No se'ns ocorre rebel·lar-nos quan ens enganen ni tan sols advertir seriosament que no ho tornin a fer.

No som una nació, perquè no tenim cap meta que voler assolir, i quan algú, individualment, ens posa al davant una iniciativa, una aspiració, el que feim és expulsar-lo del club, no donar-li entrada mai més a la sala de juntes d'aquesta limitada, limitadíssima societat que en els mapes apareix com Mallorca. Podem trobar, ja ho he dit, individus valuosos que s'uneixen estratègicament per alguna feina, però el conjunt mai és millor que la suma de cada una de les seves parts. Això no ens deixa ser nació i, a més, i això ho hem vist sovint aquests darrers mesos, cada cop que el Govern vol fer concerts amb les forces actives a nivell social en surt escaldat.

I a més de no ser una nació, tampoc som moderns, tampoc som capaços de transformar-nos i adaptar-nos als nous fenòmens i al nou temps. Quan més avança més tradicionalista és l'elit dirigent, i dic tradicionalista i no tradicional. I més inri ens creim lliures, com si la llibertat fos la capacitat de consumir i elegir entre unes quantes coses davant les prestatgeries d'un supermercat.

El privilegi de la llibertat està en poder perdre el temps, en poder expressar-se com ésser singular, en mantenir intacta la dignitat, en fruir la intimitat. Qui pugui fer això és algú que té molta sort. Puix no som una nació, anem a badocar ara que la calor no ens permet massa més cosa. Bon estiu!

Última reflexió post-reial-acadèmica: Efectivament, la història no construeix nacions, ni tan sols nacions tan singulars com l'espanyola que tenint-ho tot sempre a favor tant els costa de bastir. Com s'ho han de fer per fer d'Espanya una nació acollidora? Sabent perdre com m'ha semblat entendre que deia Camacho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris