algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

La bugada del president

Ara que fa un any que el Pacte de Progrés governa, o ho prova, ja podem afirmar que hi ha membres de l'executiu que ignoren que la condició primera per exercir el poder és saber-lo conservar. És imperdonable que la ignorància política sigui, en alguns casos, disforja. El tema de l'aigua, per exemple, s'ha transformat en un joc on el moix del PP juga amb el ratolí dels Verds d'una manera fins i tot cruel. Quan es va començar a sospitar que aquest estiu hi hauria escassesa d'aigua, la consellera corresponent hauria d'haver arraconat les seves conviccions místiques i, sortint davant la ciutadania acollonada, hauria d'haver manifestat que la població podia estar tranquil·la, que Els Verds demostrarien que la seva filosofia era compatible amb el confort de la gent, i que trobarien la manera de ser respectuosos amb la natura i, alhora, eficients en la provisió d'un servei; que Els Verds en el govern no eren sinònim de privacions i resistències numantines. En aquell moment, però, passant olímpicament del votant normal i dirigint-se exclusivament als seguidors del seu biaix ecologista, va assegurar que continuaria oposant-se al procediment d'obtenir més aigua amb les dessaladores. La primera postura era la pròpia de l'astúcia política, la segona, la que va adoptar, era la que posava content el seu guetto dogmàtic, però també era la que aplanava el camí cap a la derrota de n'Antich i de tots els partits del Pacte. Amb aquesta incultura política, Els Verds no havien d'haver acceptat mai la responsabilitat de Medi Ambient. En Matas ho va tenir massa fàcil per rematar la feina: va oferir cic dessaladores més per a l'any tirurany i na Rosselló, sense pensar-ho dues vegades (ni una), va contestar que no. És evident que les dessaladores d'en Matas eren només una jugada demagògica a rendibilitzar just abans de les pròximes eleccions i no podien solucionar el problema d'aquest estiu, però quan arribin les restriccions, la gent només recordarà el «no» que en Matas li va fer dir a na Rosselló. Criatura!. Molts de fets semblants mostren ben a les clares que aquest no és el «govern Antich». Cada partit ha posat qui ha volgut a les àrees que controlava, i el president, com s'ha pogut comprovar en la destitució del conseller Mayol, no hi té veu ni vot. Ni tan sols en les conselleries del PSOE, Francesc Antich no té llibertat de moviments: ha de respectar les quotes (femenina, innsular, etc.) i, per altra banda, en Mateu Morro l'ha privat d'executar una ben necessària remodelació del govern. Alguns consellers, talment com si els hagués tocat el càrrec en un bingo, no tenen cap mèrit especial per ocupar-lo, però no els poden destituir. I el president, com si no s'acabàs de creure que ho és, encara té el posat d'un regidoret d'Algaida. I aquest és el principal problema que ha de resoldre amb urgència, perquè només així podrà tornar a guanyar les eleccions. Amb l'hostilitat del govern de Madrid i la incompetència, inexperiència i afany de protagonisme de molts dels seus consellers, només una campanya populista, centrada en la seva persona i amb un carisma que s'haurà d'inventar, li permetrà tornar a comandar la Comunitat. Ni Calvià ha tornat socialista, ni molt menys Santa Maria s'ha deixondit nacionalista, però Nájera i Morro saben aconseguir vots de la gent sense definició ideològica, que és la majoria. Aquesta empresa, per tant, no és impossible. Però s'ha de començar marcant distàncies amb el PSOE i s'ha d'acabar xuclant el protagonisme de totes les conselleries. I els atacs de banyes d'aquells que sabem, no arribaran al punt de fer esclatar el govern. Tret d'UM, ningú no podria suportar que l'assenyalassin com a responsable del canvi de truita.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris