muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

El patiment de viure a la Llonja

Visc a la zona de «La Llonja». Són les 05.45 hores del dia 25 de juny i esgotada i insomne escric allò que el meu cor em dicta.

Senyor Fageda: ¿Fins quan seguirem amb els renous de carrer a la Llonja? Un dia, un altre, un altre... Així nou llargs anys. Una sentència del TSJB a favor dels veïns, reconeixent el dret prevalent dels que vivim aquí al descans... Però no, vostès no compleixen la sentència. Quina ironia! Quina hipocresia!

Els crits al carrer, el renou del tumult que surt de prendre copes ens impedeix dormir: crits a la matinada, mambelletes dels grups que vociferen sense cotrol de res ni de ningú, al carrer, en les prolífiques terrasses que invadeixen una via pública convertida en privada. «El barri sense llei»; van tocant les hores en el rellotge: les 3, les 4, les 5, de vegades les 6 de la matinada, i sense poder dormir. Són les 06.15 h. i encara arriba fins a la meva turmentada oïda l'escàndol de la gent que vocifera pels carrers. ¿Fins quan, senyor Fageda?

Els veïns i les veïnes d'aquest formós barri vivim al límit de les nostres possibilitats: també durant el dia, i per descomptat en les hores nocturnes, ens veim obligats a suportar trompetes que sonen a qualsevol hora per animar els que prenen copes, mengen, berenen o sopen a la plaça de la Llonja, a la plaça Drassanes, al carrer Sant Joan, etc.; i després arriba la nit: el barri s'inunda de visitants que van de copes i surten de copes, ben animats i massa contents per sentir i entendre que «la llibertat d'un acaba on comencen els drets dels altres», en aquest cas el nostre dret a dormir, a descansar tots els dies de l'any.

I per completar el programa ens assabentam a través de la premsa que l'Ajuntament de Palma obre dos centres nocturns com a alternativa d'oci per a joves entre els 14 i els 30 anys. Sí, Oberts fins a la matinada. Desconec quin vaixell pilota el senyor Llabrés, batle d'Educació i Joventut, però allò que sí li puc assegurar és que el Col·legi Jaume I, un dels centres escollits per tirar endavant aquesta experiència pilot, confronta amb els límits de la nostra barriada, una barriada que està pagant molt cara la desídia i la falta de planificació municipal. Molts dels nostres joves són alumnes d'aquest centre escolar i per a més ironia, en horari diürn el nostre barri no disposa de cap local per a ells; el de l'Associació de Veïns fa anys que vostès l'han de rehabilitar, però per a això pareix que mai no hi ha doblers, i el local, com ho hem anat reiterant de paraula i per escrit, pot passar per ull, de manera que pobres nins i joves del Puig de Sant Pere i de la Llonja: divertir-se i aprendre no es pot practicar de dia: cal fer-ho a la matinada.

El Centre Cultural del Puig de Sant Pere, que per cert pareix de jugueta, es mor d'oi i la gent del barri no hi accedeix, o bé pel preu de les activitats que s'hi ofereixen o bé perquè aquestes no tenen en compte la realitat social i cultural del barri. A més els nins i els joves no hi tenen accés, tampoc les persones majors poden fer ús d'aquest espai... ¿Llavors, què passa? Idò res: l'heura i les males herbes inunden els alts i els baixos, entren per les finestres, que a penes es poden obrir, i el manteniment és nul, com nul·la és la participació de la barriada. 'Quina decadència!

Però, seguim jugant al bingo, ¿no és ver? Idò miri que bé, a culturitzar-se de nit i de matinada, i llavors, de passada, una passejadeta per la Llonja, que ve de passada, i l'endemà a dormir tot el dematí i part del capvespre. Quina meravella d'experiència pilot! ¿Experiències pilot? No, gràcies.

Locals per a joves de dia, amb ofertes culturals de ver, amb ofertes lúdiques que coduesquin a fer que nins/es i joves tenguin una preparació integral com a persones. Sí, i com més millor: s'ha d'invertir per oferir als veïns/es d'aquest barri, des dels nins als majors, serveis integrals de qualitat.

El rellotge biològic ens indica que la nit és per dormir i el dia per realitzar activitats: estudi, treball, feines domèstiques, activitats socials, lúdiques, familiars, etc. No ens donin més voltes al calcetí, que n'estam farts i esgotats de no poder dormir.

Antònia Andani Castro, presidenta de l'Associació de Veïns del Puig de Sant Pere. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris