cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

Un problema per a cada solució (i 2)

I vet aquí que, després de setze anys de comandar els uns, ara comanden els altres; on s'ha vist mai, un desgraciadet, fill d'emigrants, el rei del mambo; banderes roges en el govern, i verds i tot; encara pitjor, la promiscuïtat s'ha estès pertot arreu, els altres han sumat els esconets i hem perdut les joies totes, maleïts els argentins. I, què és això? ara un negre comanda la cultura i la joventut, no sé si en sortirem. Aquesta genteta ens farà tornar a les cavernes en lloc de progressar; els veig venir: ens voldran llevar les terres, l'aigua, parcs naturals per aquí, pous requisats per allà, ja ho veureu, d'aquí un any, si encara aguanten, ens trobarem a les fosques. Sort de l'ajuntament dels coets i les catifes de flors, ens va venir d'un pèl, però encara hi hem pogut col·locar un parell de rebotats, i la resta a la borsa d'interins. A veure si ens va bé el joc perquè, si no, haurem d'escurar les butxaques.

El problema és que aquests d'ara són uns ingenus, pensen arreglar-ho tot però no tenen ni per on començar, volen governar i no en saben, tants de partits i agrupacions, tots arreplegats i gent que guaita, no veuen que no se'n sortiran? Aquella vol protegir el territori i s'estrena amb un incendi; aquell fa exàmens objectius i no és capaç de col·locar ni els seus, quin desastre; aquest que ara duu corbata pretén canviar el nom històric d'un carrer en lloc de canviar el seu, tan poc nostrat com és; aquella tan innovadora i energètica, per corregir un error tipogràfic en comet de polítics, i en cascada; aquell té els hotelers en peu de guerra, l'altre els terratinents; perilla la integritat física, ara d'un funcionari, ara d'un batlle, ara de tot un president. Tot això, amb els de sempre, no passava.

El problema és que els de sempre tampoc no se'n surten, des que no comanda l'amo, hi volen comandar tots; si abans eren tres presidents en una sola legislatura, ara són més de tres famílies en un sol partit, ni la santíssima trinitat no ho controla. I tornem-hi en els jutjats: argentins que voten, dones que juguen, presidents que readrecen, interins que protesten, funcionaris que espien, regidors que aconsellen, secretàries que declaren, detectius que segueixen, magistrats que defensen. Per sort, allà deçà, l'amic de tonibler posa ordre, el nanet que no piuli; per qualque cosa han de servir els vots, quin remei; i els del nord que no parlin amb segons qui ni s'hi asseguin; l'altra màquina piconadora semblarà una jugueta, ara va de bo; ja està bé de collonades, si tothom estigués centrat, on quedarien les voreres?

El problema és que aquells bergants de fa un any encara hi són i no trabuquen; ens robaren, ni més ni manco, i encara reparteixen el botí, ara ja van per la segona tongada, i la senyora que no amolla, potser aquest desgavell va per llarg si no trobam un remei definitiu. Haurem de demanar consell a l'amic tonibler, a veure com ho feren ells, malgrat que eren els altres, amb aquella illa díscola que tenen al costat, quan d'un sol cop, per posar ordre fa trenta anys, en varen derogar el parlament. Estaria bé veure'ls, tant de conseller i consellera, tant de director i directora general, tant d'assessor i assessora sense cadira, governats directament pel mostatxut, així sí que quedaria tot centrat i ben centrat.

Quin és el problema?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris