nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Parlem clar

No sé si ho expressa millor l'afirmació que el llenguatge cada dia val menys, o que cada dia ens costa més entendre'ns, però alguna cosa passa perquè plani per l'aire aquesta sensació que gairebé ningú no diu allò que vol dir realment, "per ignorància, per impotència o per mala fe, em sembla que deia la cançó" i que molts no acabem d'entendre per què quan es vol dir una cosa se'n diu una altra. Fa pocs dies el promotor d'un nou megasupercomplex (fins on permet el nostre exhaurit i esquifit territori) comercial el presentava, el complex, que estarà tot ple de boleres i de cinemes i de botigues de totes les dimensions i colors, dient que, més o menys, oferirà a la població de Mallorca un espai lúdic, ampli i amb un ambient familiar i natural, per on podran passejar i entretenir-se, mentre realitzen algunes compres. En lloc de dir que van per feina per construir un espai d'arquitectura comercial "que ja ha esdevingut un estil arreu del món", amb una estètica més que dubtosa, on tot, des de l'absència d'espais de descans fins a la disposició de les botigues i la música ambiental, està pensat perquè el major nombre de persones gasti la major quantitat de diners en no gaire temps. Per què no dir-ho, clarament, i deixar-se de tramoies? Als qui decidiran d'anar-hi, a passar els capvespres dels dissabtes (encara no es preveu que sigui obligatori per a tothom passar les tardes dels dissabtes als centres comercials) ningú no els farà cap favor: ja en tenim, d'espais per caminar, per ara.

No diria que hi hagi, en aquesta presentació, cap mala fe, ni molt més que un costum que ens fa desdenyar molt d'allò que ofereix el llenguatge. La ministra de ciència (sobre això de fer una política, una tasca política, científica, com d'allò de la música militar, n'hi hauria molt a dir) ha creat una tarifa plana que no és plana (ni fixa, ni uniforme, ni estesa, global ni invariant, com s'ha traduït la flat rate; per això s'ha guanyat el mot de tarifa ondulada). Un banc s'anuncia dient que és el millor, sense més arguments, i els botiguers (i els llibreters, els editors, els distribuïdors i els escriptors) diuen que la liberalització dels horaris comercials i del preu dels llibres és intervencionista. Discutim-la, però precisem, proposo. El seleccionador de futbol diu abans d'un partit que els jugadors sortiran al camp a jugar i que pot donar-se qualsevol resultat. Home! Un jutge ha sentenciat que el dret no és petri, i un periodista ens ha recordat que el difunt Hafiz al-Assad es referia al cop d'estat que el va dur al poder com un moviment corrector, previ a una tasca de modernització (que hom calcula va suposar uns vint mil morts). No sabem per què als partits de futbol, i a les corregudes ciclistes, tothom ha de cridar com si hi hagués foc a la gespa o a la carretera, però l'hereu, o l'hereva, del tro de Suècia ha confessat que vol una vida tan normal com sigui possible. Potser com la que defineix Margarita Retuerto, vocal del CGPJ, precisant-nos que «quan encarrego una cosa la vull per a abans d'ahir». I no és que es tracti únicament de fer frases, ni de reduir-ho tot a una frase plena, sovint per buida, de sentit. N'hi ha que arriben a fer-ne moltes més. J. J. Benítez ha fet tot un llibre sobre el que hi ha després de la mort, i amb un títol que hem de reconèixer té el seu d'allò: «Al fin libre». (Almenys Freeman Dyson, un dels físics més eminents del segle, és igual si vint o vint-i-u, ho va resumir, això que hi ha després de la mort, en quinze pàgines plenes d'integrals i d'equacions diferencials).

Som tots un poc com Patrick O'Brien, l'escriptor anglès que essent autor de la sèrie de novel·les nàutiques més famosa de la història, resulta que no sabia fer ni un nus ni havia navegat mai més que a la banyera de casa seva. I ho som perquè "a l'inrevés que en el seu cas" tant se val el que puguem dir, com palesen tots aquests exemples. Sense cap contacte amb la realitat, O'Brien va escriure un aplec de novel·les que l'han fet estimat i immortal. En el nostre cas, si més no en el meu, quan veig que em parlen d'aquesta guisa, em sento ben poc estimat i ben mortal, per no dir del tot mort.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris