cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Comerç i autogovern

Una de les reclamacions més repetides pels nacionalismes minoritzats de l'estat ha estat, en els darrers temps, sobretot d'ençà de la Declaració de Barcelona, la de la relectura constitucional. Es tracta, per dir-ho de manera simple, de cercar la comoditat de les nacions sense estat dins el marc autonòmic. Comoditat que s'aconseguiria no tant des d'una reforma en profunditat del sistema, més que res pels enormes problemes per a la seva materialització, sinó mitjançant la reinterpretació de les regles del joc. Així, es posa de manifest que dins el marc constitucional qüestions que ara són competència estatal o on la legislació bàsica estatal va molt més enllà del que qualsevol persona entén per principis bàsics haurien de ser assumides per les nacionalitats i regions. Aquest plantejament que sembla teòric i una mica filosòfic ha trobat ara un exemple fantàstic; l'exemple no és altre que la controvèrsia provocada per la intenció del govern central de regular els horaris comercials i els dies festius d'obertura. Si a les Illes Balears, segons el nostre Estatut, tenim competència exclusiva en matèria de comerç interior; la conclusió lògica és que la intenció central col·lisionaria directament amb el nostre autogovern. Independentment si la regulació estatal o la regulació nacional és millor o pitjor una que l'altra, la discussió, primer de tot, és determinar qui és el competent per regular. El Govern Basc ja ha anunciat que davant la ingerència estatal es presentaran els corresponents recursos. Sembla que en aquest mateix sentit actuarà la Generalitat. Deixant de banda el desencís dels votants-botiguers davant l'agressió del partit recolzat, és evident que a Madrid encara es conserva una visió de l'estat ancorada en el model anterior a 1978. No se vol entendre que el model autonòmic no és simple descentralització de potestats sempre recuperables per l'ens que es descentralitza. L'estat no pot conèixer de les matèries que són competència de les autonomies i aquestes no poden conèixer de les competències estatals; aquest és el fonament de la Constitució i és també allò que mai han volgut entendre els partits centralistes. Perquè el que no té sentit és que se'ns digui que nosaltres som els amos en comerç interior perquè després qui determini tot allò que afecta el comerç interior sigui l'estat. Quina barrina més foradada. I el realment preocupant de tot això és que l'àrbitre de la controvèrsia, el Tribunal Constitucional, en lloc de posar cadascú al seu lloc, tendeix a donar la raó a l'estat, hi ha una constant majoritària a trobar algun racó legal on poder inserir la potestat estatal. Tanmateix, més enllà de complicades argumentacions jurídiques el que és evident per a qualsevol ciutadà normal és que si un és competent en comerç interior els horaris dels establiments interiors haurien de formar part de tal competència. Així de simple i així de clar. Perquè si resulta que després de tanta lluita per l'autogovern i l'estatut, si darrere el reconeixement formal de la lliure determinació de polítiques en les matèries en què així s'assenyali, si al fons de tot això no hi ha res, tot plegat: no és una enorme presa de pèl? Resulta a hores d'ara, bastant difícil fer prediccions de com acabarà el debat encetat, de fet, som pessimista en el sentit que al final l'estat dictarà la seva norma i el Constitucional trobarà alguna fórmula per donar-li el vistiplau. Ara bé, si almanco això serveix perquè els nostres comerciants prenguin consciència d'una vegada de quin és el vertader rostre del PP, a quins interessos serveix, i perquè els nostres conciutadans entenguin la necessitat de reconduir la lectura esbiaixada que fan de la Constitució aquells que la volen convertir en dogma de fe, almanco alguna cosa haurem guanyat. Ara que l'experiència de les galtades rebudes la veritat és que no encoratja a creure massa en aquest guany. Però collons en algun moment hem de reaccionar!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris