cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Quadern de viatge

Dissabte, 17. " A la plaça de l'Olla, una embosta de poble vessada a la perifèria de Binissalem, vuit poetes espargírem els versos sobre un reduït auditori d'addictes a les paraules, engrandides per l'efecte dels altaveus, rebotiren contra les façanes d'aquell racó acollidor que té, certament, un encant especial. Proliferen, aquí i enllà, aquests actes que tenen l'objectiu d'apropar la paraula poètica, mitjançant la pròpia veu dels autors, a un públic heterogeni encuriosit per la poesia. Mai no sé ben bé, però, si es tracta d'un acte estèril. Diumenge, 18. Vella o novella, tots els pobles volen tenir la seva fira. Selva, que aguaita el pla i el raiguer enturonada a les baldanes de la serra, n'estrena una a l'entorn de les plantes, medicinals i aromàtiques, i de les seves propietats, algunes de les quals només coneixen els druides. Així mateix recupera, mitjançant un alambí de coure, la tradició de destil·lar aigua de murta, la que empraven, antigament, les dones mallorquines per aromar-se la pell, el cutis i altres indrets més impúdics. Una idea ben original, cultural i mediterrània. Carles Amengual, capell de palla al cap i mocador al coll, com tota la colla d'organitzadors, n'és el promotor, savi com és en l'ús de les plantes en la farmacopea. Llorenç Massutí exerceix d'alambinador i de mestre de cerimònies i Alexandre Ballester exerceix de mestre, que és el que és, en un pregó de festa on es mesclen, amb mestria, la sabiduria de la literatura popular i el mestratge de la seva pròpia literatura.

Dilluns, 19. " Hi va haver uns temps, no gens llunyans, anomenats de resistència cultural, durant els quals qualsevol obra literària es justificava si estava escrita en català, àdhuc es justificava la manca de qualitat, que és l'única qualitat que ha de posseir una obra literària. Hom s'haurà adonat que, d'aleshores ençà, un provincianisme subvencionat s'ha institucionalitzat en la literatura catalana i, a més, sembla que hi hagi un retorn a aquells anys quan les mateixes institucions polítiques, formades per persones que, en general, excel·leixen per la seva ignorància literària i el seu menyspreu envers la cultura, pidolen un Nobel per un escriptor català del qual, segurament, només coneixen les cançons de Llach. Tal vegada aquest fet confirma que el premi Nobel és, més que un premi literari, un premi polític. M'afegesc a la veu de Francesca Pons Ortega quan diu que Miquel Martí i Pol «ha esdevingut un ésser intocable, una divinitat que ningú no pot qüestionar» i que «és el poeta més llegit de la literatura catalana actual, per raons extraliteràries». A mi també m'entendreix la seva bonhomia i em dol veure'l en la seva situació, pero quan xerram de la literatura hem d'obviar les circumstàncies, i les qualitats humanes, que no són estrictament literàries, de la mateixa manera que quan xerram d'art, convé esquivar el fet que l'autor sigui una mala ànima. I hauríem d'evitar, sobretot, que els polítics esdevenguin jutges dels mèrits literaris, car només lloaran els qui són dòcils envers els seus desencerts. Dimecres, 21. " Quan hem esgotat tots els camins legals i la justícia no és justa amb nosaltres. Quan xerram i ningú no ens escolta. Quan demanam el que és nostre i ens pertany i encara un furt ens pren la part més estimada, o la més necessària, de les nostres possessions. Quan la paraula és bescanviada. Quan la resposta a una demanda pacífica és una coça. Quan la qüestió numèrica té més força que la raó. Quan, finalment, pidolam una almoina ens escupen a la mà, quin camí ens queda?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris