nubes rotas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Competir a Europa sense harmonització fiscal

Aprop de complir-se un any de vigència de l'euro, els Quinze no han practicament avançat gens ni mica en l'harmonització fiscal. Semblava que l'oposició de Luxemburg i d'Àustria fos un impediment perquè a la cimera portuguesa de Feira es pogués arribar a finals de juny a acords per a l'harmonització de la tributació de l'estalvi als 15 estats de la UE. Entre els motius destaca que Àustria digué que no a un acord fiscal que l'obligaria a aixecar el secret bancari. I això que aquest acord era poc ambiciós ja que se basava en l'intercanvi d'informació entre les administracions tributàries dels estats. El resultat d'aquesta cimera ha aconseguit conclusions com l'intercanvi d'informació i que els estats membres que treballin amb retenció en origen trasfereixin la part apropiada a l'estat de residència de l'inversor. En qualsevol cas aquest acord necessita que els territoris dependents i associats i tercers estats com EE.UU. i Suïssa tenguin vies de lluita semblants contra els embulls en les obligacions tributàries.

Quan acaba l'any sabem que s'ha de prendre una decisió sobre els diners que se tenen: gastar-los, guardar-los o invertir-los. En qualsevol de les tres opcions, la decisió que es prengui sempre estarà influenciada per un factor: la fiscalitat. Encara que des del gener tots gastem, estalviem o invertim en euros "una altra cosa és que encara s'utilitzi l'equivalència en monedes nacionals", no tots els europeus prenen les seves decisions de la mateixa manera. La raó és ben simple: hi ha una moneda única, però una fiscalitat totalment dispar, tant des del punt de vista de qui paga (persones i empreses) com des de l'òptica de qui cobra (hisendes diverses). El més realista és afirmar que tenim una unió duanera de quinze països i una unió monetària d'onze. Però encara no existeix la unió econòmica, almenys des del punt de vista tributari. I no existirà durant molt de temps. Tot i que ja s'ha dit i àmpliament explicat, l'última cimera d'Hèlsinki pot haver estat un gran pas polític per a l'ampliació de la Unió Europea fins a un màxim de 28 països a partir de l'any 2004, però en l'àmbit econòmic s'ha tornat a fracassar en un terreny que semblava imprescindible i lògic després de la moneda única. Per segon cop s'ha prorrogat el termini per aprovar una directiva comunitària que estableixi, almenys, l'harmonització fiscal, perquè la unificació no sedueix ni els més disposats a dur-la a terme. Se diu que l'euro ajuda a la transparència dels preus i elimina el risc del tipus de canvi. En el record guardam les devaluacions per fer més competitiva la pesseta. Hi ha una altra capacitat de competir que a alguns estats no els convé en absolut desmantellar. D'una banda, perquè no hi ha cap govern nacional disposat a fer canvis en la política fiscal interior, que més o menys respon al programa electoral. De l'altra, perquè cada país té les seves inèrcies fiscals amb estructures molt diferents tant de despesa pública "sobretot en l'estat de benestar" com a l'hora de carregar el pes tributari sobre les rendes del treball o del capital i en el consum. A Hèlsinki es volia avançar sobre dos grans factors de distorsió fiscal en el si de la Unió Europea (els Quinze): règims fiscals deslleials creats pels estats (i les seves autonomies, com la basca a Espanya) per captar la inversió d'empreses, i el diferent tractament dels rendiments del capital. Això últim, parlant clar: l'opacitat fiscal de l'estalvi. I parlant encara més clar, sense embuts: la fugida de capitals a un altre país per no pagar impostos. Per al primer grup s'ha elaborat un capítol anomenat codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses. Ja existeix el llistat de règims fiscals diferents al si d'Europa que es considera que sobrepassen la competitivitat i arriben a la deslleialtat. Són, ni més ni menys, que 66 règims. Encapçala el rànquing Holanda (aquí tenen una pista sobre per què interessa tant tancar els fitxatges de futbolistes en aquell país) amb nou règims deslleials. Continuen Luxemburg i Irlanda, amb cinc; Bèlgica i França, amb quatre; Espanya, amb tres (País Basc, Navarra, Canàries). Els més decents: Àustria, amb dos; Alemanya, Dinamarca, Grècia, Itàlia i Portugal, amb un. El més net: Suècia, que no fa cap trampa. ¿I la Gran Bretanya? No surt a la llista. ¿Com s'ho ha fet per no sortir-hi? Doncs molt fàcil: aquestes coses lletges es fan a Gibraltar, Jersey, Man, les illes Verges... Total, 20 règims deslleials. La segona part, la fiscalitat de l'estalvi, va donar possibilitats a Hèlsinki pel debat. Hi havia una proposta màxima de retenir el 20% dels interessos del capital, estigués on estigués dipositat en el si dels Quinze. Això va fer que la Gran Bretanya s'esquincés les vestidures, mentre que Luxemburg no opinava. Tampoc va prosperar l'obligació de cada país d'informar els seus socis del nom i l'adreça dels inversors no residents. Res parlaren de quantitat invertida ni de retenció practicada. La Gran Bretanya va tornar a dir que no i va bloquejar l'acord, perquè s'ha de prendre per unanimitat. No existirà mai mentre el mercat de Londres "i la seva lliura fora de l'euro" aculli i es beneficiï de les inversions opaques fiscalment. La Gran Bretanya no es quedava fora de l'euro perquè sí. Hi havia raons. Al nostre estat el PNB va advertir contra qualsevol intent de retallar el concert econòmic basc, que a finals de l'any 2001 haurà de ser renovat per un període de 25 anys i els nacionalistes bascos van expressar la seva preocupació perquè s'ha posat en qüestió el concert econòmic i van reivindicar que sigui reconegut per la UE i figuri en els tractats de la Unió. Rebutgen l'actitud del govern espanyol i de les instàncies jurisdiccionals comunitàries que han recorregut i desestimat, respectivament, diverses iniciatives de les hisendes basques, com les vacances fiscals per a inversions a Euskadi ja que consideren que primaven la inversió al País Basc en perjudici de les mateixes inversions a les altres autonomies i fins i tot a altres zones de territoris de la Unió Europea. Són nombrosos els recursos presentats per l'Estat contra les mesures fiscals basques. A més el PNB es planteja reivindicar la capacitat de les institucions basques de generar deute públic sense la preceptiva autorització de l'Estat, i que el concert econòmic tingui el reconeixement de la UE i figuri en els tractats de la Unió, com passa amb la fiscalitat canària. Competir a Europa sense arribar a una unificació fiscal, és a dir sense haver aconseguit una harmonització fiscal segueix creant dificultats a les empreses i creant diferències entre estats en lloc de cercar una unificació que permeti sentir-se igual de pròspers als habitants de qualsevol territori d'un dels estats de la Unió Europea. L'harmonització fiscal sembla que està lluny i ens adonam més compte quan observam els motius i coneixem les causes que en bona mida provoquen aquesta manca harmonitzadora. Sembla enfora el dia que la harmonització arribi. L'euro també ha tardat en arribar però ho ha fet. Després de ser iguals en la moneda a emprar convé ser iguals en els tipus d'impostos a haver de pagar. El poder adquisitiu dels estrangers el coneixem bé a Balears i es nota quan uns europeus poden comprar millor perquè han guanyat més doblers i possiblement han pagat menys impostos als seus estats. L'harmonització fiscal ens hauria de fer a tots ciutadans de primera categoria d'Europa i no continuar amb uns més afavorits fiscalment que els altres i guanyant més doblers per la mateixa feina. El camí és llarg però ja està començat. Els que es creien que les Illes Balears podrien ser un paradís fiscal per a Europa anaven equivocats. L'harmonització fiscal esàá en marxa. Sembla que els ciutadans d'aquestes illes i els d'Espanya en general, com les nostres empreses, tendran més facil competir a Europa quan s'aconsegueixi l'harmonització fiscal. Per a les autonomies, en canvi, això suposa menys capacitat de maniobra en determinats aspectes econòmics. Clar que aquesta menor capacitat dels territoris i dels estats és un dels objectius de l'harmonització fiscal europea.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris