nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
20°

La progressista llibertat d'horaris

No es pot negar que el Govern Aznar sap com utilitzar la majoria absoluta. Filtra als mitjans de comunicació afins que deixarà obrir les grans superfícies uns setze diumenges a l'any, esclata la presumpta rebel·lió i llavors resulta que manté els vuit actuals, més un increment d'un per any, fins a arribar el 2004 als dotze diumenges, i rebenta així la unitat dels petits i mitjans comerços. A pesar que segurament no aconhorta del tot els interessos de les grans superfícies comercials, no és poca cosa el que s'ha aprovat. Sobretot perquè s'asseguren el seu gran objectiu: poder obrir els diumenges propers a les festes de Nadal i els primers de cada mes, que és quan més doblers hi ha en circulació. Les diferències de criteri ja s'han manifestat: l'associació nacional de mitjans botiguers ja diu que l'aprovat «és un mal menor». La primera passa està feta.

Que aquesta ampliació d'horaris comercials afavoreix les grans superfícies? Sí, i també la immensa majoria de consumidors. És a dir, els treballadors. Resulta curiosa aquesta esquerra i nacionalisme que actuen tan preocupats per continuar afavorint els interessos gremials de determinats empresaris, perjudicant ostensiblement i incomprensiblement la majoria dels consumidors, que som els treballadors. Ara que ben pensat, en un país, com Espanya, on la força de treball ha tornat a ser convertida (com fa un segle) en mercaderia gràcies al socialisme, a través de les empreses de treball temporal, ja no resulta en el fons gens estrany que sigui el conservadorisme d'Aznar el que prengui una mesura vertaderament progressista que afecti beneficiosament la majoria dels ciutadans. Ni tampoc ja no estranya que l'esquerra i el nacionalisme s'hi oposin no només assumint el conservadorisme que suposa justificar i defensar injustificables privilegis de classe (empresarial), sinó també demostrant fins a quin punt tenen uns plantejaments ideològics i polítics estentissos que no s'avenen per res amb els interessos de la majoria dels treballadors. Per això, entre altres coses, perden eleccions. Però pareix que la família progressista del nostre Govern de les Illes Sense Fronteres que pretén fer un impossible país d'empresaris, ha oblidat, emmirallat per l'eròtica del poder, d'on i de qui li vénen els vots. En fi, pitjor per a ells.

Els ciutadans, que no som beneits a pesar que el Govern balear s'ho pensi (igual que s'ho pensen els ultrasubvencionats sindicats d'interessos de sindicalistes professionals) només pretenem poder comprar el què, quan, com i on vulguem. Dins un marc racional, i no dins els aberrants estrets marges que ens volen continuar imposant. Que s'ajudi el botiguer sense treballadors per poder competir és comprensible i desitjable. Però és un insult que en el mateix sac s'hi posin aquells que volen continuar sobreprotegits per negar-nos la llibertat de consumidors, al mateix temps que volen la llibertat empresarial per tractar els seus treballadors amb una consciència social a l'alçada dels seus admirats col·legues de Taiwan o Corea.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris