cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

L'atracament dels aparcaments

Supòs que quan et roben 100 milions de pessetes et deu saber greu per la importància de la quantitat. Altres vegades, en canvi, la quantitat no val la pena, i el que molesta és la sensació que t'han pres el pèl. Una sensació molt desagradable, com vaig tenir ocasió de comprovar dimecres passat a l'aparcament subterrani de Sa Feixina. He de dir que normalment procur evitar els aparcaments subterranis, però aquesta vegda no em va quedar més remei. Eren damunt les dotze del migdia, i jo tenia una cita professional a la qual no volia arribar tard. Per tant, després de donar un parell de voltes inútilment per veure de trobar aparcament en superfície (cosa raríssim en el meu cas, perquè normalment, a l'hora de trobar on deixar el cotxe, tenc sort), no em va quedar més remei que entrar a l'aparcament de Sa Feixina. Acabades les feines més aviat del que pensava, vaig veure que, si feia un poc de via, en sortiria amb una hora de tarifa. Però per sortir de l'aparcament vaig haver de fer una mica de coa, perquè era una hora en què sortien bastants de cotxes, i quan vaig donar el tiquet l'empleat em va dir que havia de pagar 290 pessetes, la tarifa de dues hores. Li vaig dir que només n'hi havia estat una, però ell em va dir que no, que eren una hora i cinc minuts. No m'agrada discutir, però així mateix li vaig dir que els cinc minuts eren els que havia fet coa per sortir, i que ho trobava un abús. Per tot consol em va oferir donar-me el tiquet de caixa, i encara que jo no sabia què l'havia de reprémer, el vaig agafar, me'l vaig aficar a la butxaca i me'n vaig anar. Arribat a ca nostra, abans de tirar-lo vaig voler veure què deia el tiquet, i allà estava ben clar i llampant: Entrada, a les 12.17, sortida, a les 13.18; de manera que, si no vaig errat de comptes, vaig estar davall terra una hora i un minut, i si descomptam els tres o quatre minuts que vaig haver de fer coa per sortir, el temps que vaig estar aparcat, que és la prestació per la qual estava obligat a pagar, no va arribar a l'hora. Deixem de banda el fet que l'empleat em va dir una mentida, quan li hauria estat tan fàcil dir-me que quan jo vaig entrar a l'aparcament ja sabia que la tarifa eren 145 pessetes per hora o fracció d'hora. Així i tot seguiria essent un escàndol fer pagar 145 pessetes per aparcar un minut. En el meu poble diríem que això és un robatori escandalós, perpetrat contra els seus clients per una empresa que té una concessió pública per prestar un servei als ciutadans. I això em va fer recordar que no fa massa temps, però així mateix ja més d'un any, perquè jo encara era regidor, a Cort vàrem discutir la qüestió de la tarifa d'aparcaments. Tothom va estar d'acord que el sistema de pagar per hora o fracció era un abús, i el govern municipal es va comprometre a negociar amb els concessionaris la introducció del sistema de pagar per minuts de temps d'aparcament. Però, és clar, érem prop de les eleccions, i passades les eleccions el govern municipal no s'ha tornat a preocupar del tema. Per això, quan entres a un aparcament subterrani segueixes exposat a un atracament per un punyetero minut. Realment ens hi hem de resignar?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris