nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

GESA, tants de vents a favor!

Alguns dels meus records d'infantesa es refereixen a GESA. A ca meva, i supòs que a moltes altres cases, per obrir un llum era costum tancar-ne un altre al mateix temps, per allò de la frugalitat i l'abstinència. Si deixaves una bombeta encesa a una cambra buida et renyaven perquè els ploms s'escalfaven massa, la calefacció era de petroli o braser, la ràdio i el televisor consumien poc i gairebé no hi havia electrodomèstics. GESA aleshores devia ser una empresa de poca facturació, amb uns senyors vestits de gris que amb un quadern de forma allargada i tapes dures i fosques entraven a ca teva per llegir el comptador i escriure a llapis consums insignificants. Aleshores GESA donava serveis, no era una empresa com entenem avui dia: reduir plantilla i incrementar beneficis.

Ara GESA s'ha trobat amb el progrés tecnològic i en Keynes a popa: més màquines, totes elèctriques, salaris que permeten un creixement de la demanda i una demanda que se sol identificar amb properitat. Això, que segurament ha passat pertot i que ha possibilitat el gran enriquiment de les elèctriques "ajuts de Piqué al marge" a Mallorca ha comptat, a més, amb el factor insular; la nostra geografia ha posat a mans de GESA una massa creixent de consumidors fidels, fidelíssims fins al punt d'haver quedat aferrats en argot elèctric al nostre proveïdor únic. En aquestes circumstàncies qualsevol empresa marxa bé; a base de monopolis s'industrialitzaven i modernitzaven els que no havien estat capaços de fer-ho en la jungla del capitalisme incipient.

Aquesta és la llosa que pesa sobre Mallorca: una sola casta d'empresaris, un sol proveïdor elèctric, un proveïdor d'aigua que gaudeix de privilegis cinquantenaris, un monocultiu econòmic, una dreta horrorosa que sols pensa en menjar-se una dreta petitona que li fa pessigolles... En definitiva, un monoteisme al qual li sobren inquisidors.

En aquestes circumstàncies té mèrit que ara fa un any s'aconseguís començar a parlar de treure-li el poder polític a aquest gran sac monopolístic on s'hi troben interessos econòmics, prestigi social, servilisme cultural, i que fossin capaços de resistir les enormes pressions fins a arribar a formar Govern. Té mèrit, vist d'aquest manera.

Ara bé, aquest no és un Govern fet per emprenyar encara que així s'ho pensin els ofesos i de tan ofesos que estan no fan més que ventar tots els focs. Arriba a ser tanta la desconfiança d'aquest ciutadà amb els privilegiats que he arribat a pensar que això de GESA era a posta. Ridícul pensament, perquè més enllà d'aquesta interpretació infantil i conjuntural hem de saber veure que és la típica avaria d'una màquina que ja no pot més, que ja ens ha donat tot el que ens podia donar i que ara toca pensar en posar una altra màquina que no embruti tant, més silenciosa, per molts d'anys, com si es tractàs d'una nova tecnologia, d'una nova manera d'encarar el futur. GESA té ara al seu favor la consciència de la ciutadania, una conselleria gairebé a posta, ajuts per soterrar tota la porqueria que penja de les façanes i la mateixa fidelitatde sempre per part dels consumidors. Què farà ara GESA amb tot això? Ho cremarà per poder produir més electricitat? No vull ser malpensat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris