nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Per una trista pesseta

No voldria que vos hi enganàsseu: no m'agrada comprar a les grans superfícies. Hi trob a faltar la conversa amb el dependent que em despatxa, em coneix i que, si veu que no trob la cartera o el moneder, em diu: «No passeu pena, si no duis dobbers, ja ho pagareu en tornar», i que em demana per la família (encara que no en tenc), o per la salut (baldament com a tema de conversa no m'interessi). Tot és preferible a la caixera malhumorada (segurament amb motiu) que se limita a dir en veu alta el muntant del compte, invariablement en castellà i sovint menjant"se les centenes. Vull dir que, en lloc de dir set"centes setanta pessetes, diu, fent drecera, siete setenta. Però d'un temps ençà, s'havia instal·lat a Ciutat una cadena de supermercats que, als qui reparam en aquests detalls, ens havia produït la impressió que podria fer una aportació excel·lent a la normalització lingüística. Quasi tota la retolació era en català i, això era especialment exemplar, els productes que duien la marca de la cadena mateixa, venien etiquetats també en català. Era una manera eficaç de frenar l'entrada de castellanismes que ens arriben a través del comerç. Tan meritòria trobava aquesta labor, que m'havia vengut en el cap la idea de proposar l'empresa per a un dels premis 31 de desembre. Bon ridícul hauria fet, i hauríem fet entre tots! Perquè resulta que, a poc a poc, la presència del català dins els locals d'aquesta cadena ha anat mancabant fins a quedar reduïda pràcticament a zero. M'agradaria una cosa de no dir que qualcú m'explicàs quines raons han determinat el canvi. Una cosa sembla segura: aquestes raons són específicament mallorquines, perquè, en els locals que la mateixa cadena té a Barcelona, la pauta lingüística és la que, d'un principi, s'havia adoptat a Mallorca. Llavors els interrogants se disparen: hi ha hagut pressions, a Mallorca?, de part de qui?, i per què l'empresa hi ha cedit tan fàcilment? Tot un cas a estudiar per part dels sociòlegs.

Però jo m'havia proposat parlar d'una altra cosa, avui. Volia contar un cas que em va succeir, precisament en el supermercat de què parlava. Per poc que freqüenteu aquesta casta d'establiments, haureu reparat que tenen el vici de marcar els preus dels productes amb quantitats acabades en 9. Així, un producte que costa al comprador 500 pessetes, figura marcat a 499. Després, quan el client passarà per la caixa, n'hi cobraran les 500, que és el preu real de la mercaderia.

Doncs bé, un dia hi vaig anar a comprar i, quan la caixera va haver fet el compte de la compra, em va dir que pujava a 703 pessetes. Li don un bitllet de mil, pensant que em tornaria 300 pessetes. Així me n'hauria perdonades les tres que passaven de les set"centes. Doncs no: se veu que les me va voler cobrar i, quin canvi vos pensau que em va tornar? 297 pessetes, com era just? Doncs no senyor, aquella berganta em torna només 295 pessetes! Ho heu entès? Per no perdonar"me tres pessetes, se'n queda dues per a ella. Jo estic segur que, a la madona de la botiga de comestibles on compr habitualment, la cara li hauria caigut de vergonya si m'hagués hagut de fer aquest paper. Estic d'acord que la quantitat en qüestió és ridícula. Si ho he contat és pel fet i per denunciar dues mesquineses: una, de part dels responsables de l'establiment, que consisteix a marcar un producte a 499 pessetes, sabent per endavant que el client en pagarà 500; i la segona, que per no regalar tres pessetes a un client, el posin en el compromís de deixar"se'n prendre dues, o bé de fer una protesta que, per dignitat, molt probablement no farà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris