cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

L'àguila franquista de Correus

Quan et trobes en el centre històric d'una ciutat turística d'un país democràtic d'arreu d'Europa i voltes un cap de cantó, des d'un cèntric i noble passeig, per entrar cap a dins un carrer que es diu Constitució, t'esperes trobar qualsevol símbol polític (si n'hi hauria d'haver o no, d'aquestes símbols, ja és una altra cosa) excepte un que tengui la mateixa significació que el que a Palma majestuosament presideix el carrer; la imperial àguila franquista esculpida en la pedra, ara netíssima, lluint com ella tota sola, allà dalt, a la part superior del xaflà de l'edifici de Correus, amb l'escut del jou i les fletxes i la cinta al vent que ens recorda el passat, de quan Espanya era «Una Grandes y Libre». A un país normal és bastant improbable que et trobis amb una escopinada a l'ètica democràtica d'aquestes característiques, expulsada des d'un edifici públic. El passat, quan està ben enterrat (l'imperi napoleònic per a França, però no la dictadura de Vichy; a Itàlia l'imperi romà, però no la dictadura de Mussolini; a Alemanya el Reich del Kaiser, però no el Tercer Reich del nazisme de Hitler) pot esdevenir una curiositat turística amb una pàtina d'interès històric, però a cap país democràtic del món no es mantenen vigents els símbols que exalten sistemes dictatorials recents, que tantes vides costaren. Els elements del mobiliari simbòlic urbà si han d'existir ho han de fer d'acord amb el temps que corren, o perquè els segles transcorreguts els han buidat de significat. Però aquesta àguila ara tan primorosament netejada a l'edifici de Correus, a Palma, no és un anacronisme simbòlic curiós. És una ofensa. Perquè una ofensa és que des d'edificis públics se'ns continuï recordant velles glòries estentisses d'un imperi que mai no existí, si no és l'imperi de l'aberració que és tota dictadura.

Els defensors del manteniment de tota la simbologia feixista ens diuen, cada vegada que s'encén la polèmica, que tot això és «història» i que s'ha de respectar. Curiosa manera d'entendre la història, tenen aquests «asèptics» historiofílics. Però d'acord, acceptem que això és història. Aleshores, precisament per ser història, cal preservar tota aquesta simbologia franquista de les inclemències meteorològiques i de la contaminació, retirar-les dels carrers i places de Balears i destinar prou recursos com per fer un Museu de la Dictadura (o destinar a tal efecte una sala del Museu de Mallorca, o del Museu de Bellver, o qualsevol altra), on s'hi dipositassin aquestes obres, contextualitzant-les degudament, i complementar-ho amb el lògic contrapès del records i símbols dels vençuts, que són història com els símbols dels que disfrutaren la dictadura, com és ara la mateixa àguila de Correus, o la creu dels Caiguts, o els encara joséantoniosprimosde riveras que hi ha esculpits a moltes del es seus socials de la nostra progressista organització vaticanista, o el monument al vaixell feixista Baleares... Si es tracta d'història, tractem-la com a tal. Si no es tracta així, continua sent i representant allò per la qual cosa foren, totes aquests símbols, creats i esculpits a les façanes públiques: propaganda, pura i simple, de la dictadura. El pròxim 20 de novembre, d'aquí només cinc mesos, farà un quart de segle de la mort del dictador. Però pareix que en el caparrí de determinats polítics d'aquesta terra encara s'entén com una desgràcia la feliç desaparició del Caudillo, a la memòria del qual almanco Correus de Palma li ofereix tribut.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris