cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

El cercle viciós de la violència

Per més que totes les grans religions monoteistes ho han intentat, la veritat és que "fins i tot limitant-nos a la vida social" la plena identificació de la violència amb el mal no s'ha aconseguit mai. Si l'univers és violent, si la natura és violenta, com no ho serien els homes? A Occident, sempre hem acabat convenint que algun tipus de violència ha de ser bona gairebé per necessitat. El fet que, a l'Orient, els diferents tipus de budisme no hagin mai acceptat aquesta legitimació "almanco en un pla teòric, en un pla que deim espiritual" certament no ha alliberat les seves societats polítiques de les més refinades formes de tortura, per exemple, i, en definitiva, de la pràctica generalitzada de la violència, com en el cas del tradicional infanticidi de les nines a la Xina.

Però ara evidentment no ens plantejam el tema de la identificació o no de la violència i el mal. Si estam una mica pendents del que passa en el món "i sobretot en el món més immediat culturalment, en la vella Europa" el que ens crida poderosament l'atenció és la decidida manera com la violència s'autoalimenta, en un procés esgarrifador que sembla no tenir aturall i que ens fa sospitar que tota eventual reconciliació col·lectiva depèn enterament d'una base religiosa ben difícilment assolible "gairebé utòpica" o del transcurs d'un lapse de temps molt gran, de dues o tres generacions com a mínim. Basta una mica de ràbia i de rancor, de ressentiment, per a la seva prolongació. En darrer terme, per a ser practicada, la violència no necessita de gaires justificacions teòriques, de gaires justificacions teològiques "encara que aquestes també poden esser aportades amb relativa facilitat. Al cap i a la fi, el paper de les religions en aquest camp no ha estat mai gens exemplar.

En efecte, podem i devem contemplar certes manifestacions de la força bruta com una cadena d'accions i reaccions de la qual sembla impossible sortir-ne si no és per la imposició de més violència. Un cas ben patent, d'allò més paradigmàtic, el tenim a Kosovo o a Kosova. Ara fa un any, la violència dels serbis contra els kosovars "en un intent claríssim de fer-los desaparèixer d'un territori que, des del punt de vista serbi, seria un espai sagrat de la seva simbologia col·lectiva" sols va poder acabar-se després de les onze setmanes de bombardeigs aeris massius de l'OTAN. Però l'any que ha transcorregut des de l'acceptació per part del règim de Belgrad de les condicions imposades per l'OTAN, no ha estat exactament un any de pau com han reconegut tant Bernard Kouchner, el cap de la missió de les Nacions Unides (UNMIK), com el mateix Kofi Annan, el secretari general de l'ONU. De fet, la violència dels serbis contra els kosovars ha estat substituïda "i de manera prou efectiva i igualment sectària" per la violència dels kosovars contra els serbis. I si abans aquests volien fer net de kosovars, ara els kosovars d'ètnia albanesa volen obligar a tocar el dos els 95.000 o 100.000 serbis que encara queden. El nombre de la població a fer fora ha disminuït radicalment però això no acaba de justificar, òbviament, el nou intent de neteja ètnica (!), el qual deixant de costat les qüestions d'escala, no deixa d'esser un mirall de l'anterior. Es parla d'entre 500 i 1000 morts i d'un milenar de desapareguts. La població de Mitrovica, en el nord, és el símbol de la resistència dels serbis, que s'han fet forts en la vorera nord del riu Ibar que la divideix.

La missió de les Nacions Unides i les tropes internacionals de la KFOR tenen naturalment el mandat de fer tot el possible per al manteniment d'una societat multiètnica, com havia estat fins ara (amb totes les tensions inevitables), però malgrat el reconeixement que la presència de les Nacions Unides s'haurà de prolongar molts d'anys, la veritat és que ningú veu gaire clarament com es pugui aconseguir un objectiu "sens dubte el més lògic per a una regió ètnicament turmentada com els Balcans" que, ara com ara, sembla d'allò més utòpic. Si no es dóna una certa convergència o confluència de canvis substancials a la regió "començant per la desaparició del funest règim de Milosevic a Belgrad", el que cal pensar i esperar és que la violència actual (que no oblidem que ve des de molt enfora, exactament des de mitjan segle XV!) no farà més que alimentar-se a si mateixa en un cercle viciós que hom pot perfectament qualificar d'infernal.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris