cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
25°

Quadern de viatge

Dilluns, 12. - Hem de convenir, fins i tot els agnòstics, que el nou Conseller d'Agricultura té influències que ultrapassen els límits terrenals. Ha aconseguit, si més no, vèncer l'avarícia del cel i que els niguls vessin un plugim que ha reblanit la crostera del terròs. Els camins dels Senyor són infinits i inextricables. Mai no hauria sospitat aquesta connivència sobrenatural, però m'he de retre a l'evidència. El Conseller té un pacte amb el Diable, car diuen que al cel governa la dreta i Déu hi té majoria absoluta. Només així, i des d'una actitud celestial antinacionalista, s'explica la sequera amb la qual ens castiga i, alhora, fa entenedora la tromba que descarregà sobre Montserrat. Altrament, els misteris no s'entenen. Dimarts, 13. - He enllestit, aquests darrers dies, la traducció d'un text castellà al català, una tasca que he realitzat per primera vegada, gràcies a la petició d'un bon amic a qui no puc negar aquest ni cap altre favor que me demani. He de reconèixer que he gaudit amb la feina i que, si fos el cas, no defugiré l'ocasió de tornar a exercir de traductor. He descobert, tot i la brevetat de l'original, un plaer ignorat que m'ha produït una enorme satisfacció i, alhora, he pogut confirmar que la llengua és una eina de comunicació igualment vàlida en qualsevol idioma. Només el seu ús pervers per part d'algunes persones, col·lectius o institucions ens el pot fer odiós.

Dimecres, 14. - L'accepció més comuna de pàtria és la terra on s'ha nascut, afegida al concepte de nació, rarament al d'estat. Algunes persones, sobretot escriptors o intel·lectuals, termes que no són antònims, però tampoc sinònims, confessen que la seva veritable pàtria és la seva adolescència. D'alttres manifesten que és la seva llengua, l'autèntica pàtria. Finalment, n'hi ha que fan de la paraula la seva pàtria. Tot això m'ha duit a reflexionar sobre el fet que es doni a la paraula i al concepte pàtria multitud de significats. Aquesta terra, l'adolescència, la llengua i la paraula, en un sentit més literari, són també la meva o les meves pàtries, però duit el raonament al límit de les seves últimes coneqüències, crec que, en un sentit estricte, la meva pàtria som jo mateix i que he de vessar la meva fidelitat envers aquest tot, carnal i espiritual, al qual pertanyen, accidentalment, totes les altres cricumstàncies. Jo mateix, aquesta configuració limitada per un envàs de pell que em fa identificable a la mirada dels altres, som l'única pàtria que no puc elegir, ni defugir, car totes les altres són, en major o menor mesura, el resultat de la meva elecció o de la meva decisió, fins i tot la meva adolescència, malgrat la multitud d'elements que la condicionen.

Em sembla adient i plaent, àdhuc exacta, la definició que la pàtria és un mateix i per aquesta raó puc dir que aquesta terra és, també, la meva pàtria, no només per naixement, que en tot cas és fruit de l'atzar, sinó per convicció i decisió. Igualment pel que fa a la llengua catalana i a la meva paraula literària, que són meves no perquè històricament hagin estat les del meu poble, sinó perquè, des de la llibertat de la meva pàtria personal, he pres la decisió que ho fossin, de la mateixa manera que altres, en les mateixes o semblants circumstàncies, han pres decisions diferents a la meva, potser més discutibles, però no menys lícites o respectables. Crec que les pàtries que ho són des de l'elecció, la convicció i la decisió són les úniques que val la pena defensar. Dijous, 15. Benaventurats els crèduls perquè seu serà el regne de la mentida.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris