cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
22°

L'aposta de José Bono

L'esperada i anunciada decisió del president de Castella-la Manxa, José Bono, de presentar-se a la Secretaria General del PSOE en el proper congrés de juliol marca de fet la recta de sortida d'aquest important esdeveniment que determinarà el futur dels socialistes en els propers anys. Bono és un home que es va saber apropar a Felipe González en el moment més adient (després de la caiguda de Guerra) i que sempre s'ha mantingut fidel al famós aparell socialista que ara aspira a heretar i manejar. Per aconseguir-ho primer haurà de pactar amb el defensor de la «tercera via», José Luis Rodríguez Zapatero. Pero dins el PSOE són molts els que pensen que això es podrà aconseguir. Tot i així, cal esperar. Li agradi o no, Bono representa bona part del passat i, per tant, és parcialment responsable dels clarobscurs de l'etapa felipista. Certament, i només des d'una perspectiva generacional, li costarà molt trencar amb els vells temps i convèncer els delegats del congrés i el conjunt de la militància que ell és el futur. Pero també s'ha de pensar que és l'opció més sòlida que té actualment el PSOE. Amb l'exborrellista Rosa Díez segurament guanyarien imatge exterior, però les tensions internes continuarien. I Rodríguez Zapatero sembla massa verd per plantar cara al PP el 2004 tot i les simpaties que desperta arreu de l'Estat i entre els mateixos socialistes balears. Però l'opció sembla ser Bono, tal volta una aposta massa arriscada perquè sembla filla de la impossibilitat consensuada del canvi generacional.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris