cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

D'aquí i d'allà

La utopia, tal com se sol entendre per aquestes contrades, no és patrimoni de l'esquerra. A les Balears ho sabem massa bé. Tenim, per exemple, el cas del Règim Econòmic i Fiscal, que, amb la dreta ocupant la Moncloa i el Consolat de la Mar, quedà en Règim Econòmic. Unió Mallorquina reclama una part de l'IVA turístic (el Pacte i els hotelers, també) com a substitutiu de l'ecotaxa. Ara veurem. Per cert, tant l'ecotaxa com el retorn de l'IVA turístic han de servir per resoldre el problema de la població flotant. Resulta innoble que alguns intentin confondre el personal amb la cessió d'altres imposts a la comunitat autònoma. Està molt bé i esper que arribi aviat. No obstant això, sense l'ecotaxa o el retorn de l'IVA turístic, el greuge comparatiu continuarà existint.

Tots sabem què significa l'expressió «en tal està com una regadora». Si la volem aplicar a un partit polític, en precisam el significat. Un partit polític està com una regadora quan la cúpula imposa decisions, però la dissidència interna no gosa expressar-hi pels canals institucionals el seu desacord. Aleshores el partit vessa, com una regadora. Al costat de l'explicació oficial de qualsevol fet, hi apareix l'explicació real oferida off the record pels contestaris. Teniu constància que, en aquests moments, hi hagi algun partit illenc que estigui com una regadora? Normalment, aquesta situació respon al fet que la cúpula interpreta qualsevol crítica com una deslleialtat. Aleshores, la dissidència opta pel silenci intern. És a dir, espera, perquè no li queda un altre remei, que la cúpula se la pegui com a conseqüència de les decisions que ells consideren desencertades. Teniu constància que hi hagi algun partit illenc com una regadora?

Les auditories que la Conselleria d'Educació està fent a les escoles públiques serviran per a dues coses: a) per posar ordre en la comptabilitat escolar; i b) per evidenciar que el finançament de les escoles públiques és quelcom més que deficitari. Sense una caixa B "constituïda per les il·legals aportacions de les famílies" moltes de les activitats que s'hi duen a terme serien impossibles. Enhorabona, doncs, per l'auditoria, conseller Pons. Fer aflorar els problemes és l'única manera que es puguin resoldre. Per ventura, aconseguirem que els col·lectius implicats en la docència siguin veritablement reivindicatius.

És ben possible que sigui una percepció errònia d'un servidor, però entre relativament molts integrants de determinada generació "la que té entre trenta i quaranta anys" es percep una necessitat de participar en el debat públic. Hi ha la paradoxa que les fórmules associatives a l'ús no han superat el descrèdit entre aquest col·lectiu. Qui trobi la manera de donar-los sortida, haurà alliberat un torrent d'energia. Per ventura, "i n'estic parlant sense un excessiu coneixement de causa" els Ciutadans pel Canvi, de Pasqual Maragall, són allò que més s'hi assembla. S'ha de trobar la manera que aquesta gent participi directament en la vida política.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris