algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Les possibles causes de l'elevat fracàs escolar a les Balears

Aquests dies hem vist als mitjans de comunicació la notícia, que ha alarmat a la ciutadania, referida a l'alta taxa de fracàs escolarque es produeix a la nostra comunitat.

Crec que com a persona implicada en el problema mew veig amb l'obligació d'impulsar un debat per tal de clarificar aquesta informació, no defugir el tema i intentar cercar solucions.

Per comenár hem d'assenyalar que la notícia ve de la presentació, de fa uns dies, de l'informe duit a terme per la «Fundació para la Modernización de España» (FME). Que les dades per realitzar-lo són del Ministeri d'Educació i Cultura, en base als resultats acadèmics del curs 1996-97. Que aquestes dadessón esbiaixades al no recollir elsresultats de les autonomies amb trasferències educatives: Andalusia, Galícia, Navarra, País Valencià, Canàries i Catalunya.

No obstant, consideram que a la Comunitrat de lesIlles Balears es produeix un fracàs escoalr més que preocupant. Cal fer una anàlisi seriosa i profunda i que les institucions se'n facin corresponsables del a seva culpa i omissió.

En primer lloc les Illes balears històricament han estat la comunitat que menys inversions per alumnat han rebut de l'estat espanyol.

Això és fàcilment constatable:

a) Amb el deficient nombre decentres educatius existents.

b) Amb les ràtios professorat/alumnat, de les més elevades de l'estat, en quant a número d'alumnes per aula. A pesar de què faci deus anys que existeix la LOGSE que fixa els paràmetres d'escolarització.

c) Som una de les comunitats amb una elevada taxa d'immigració, i al mateix temps d'emigració de temporada lligada a l'estacionalitat turística. Aquests fets rovoquen que tant el professorat com l'alumnat reclamin unes eines de suport a l'aula per fer front a la varietat de problemes que es produeixen, per la varietat de cultures i la varietat d'interessos.

d) Hem estat la primera comunitat, de les anomenades de «via lenta» que han rebut les transferències educatives més mal dotades econòmicament (vegeu l'estudi fet per I'STEU-i, mesos abans de ser transferides, on denunciàvem el dèficit i alertàvem del que podria passar, la realitat ha estat encara molt més negativa), A més a més, si tenim en compte que l'assumpció de competències ha coincidit amb un moment d'implantació de l'ensenyament secundari obligatori, que obligava un increment pressupostari més finançament, el resultat no pot ser més negatiu.

e) Que el PIB de les Ilels sigui un del més elevats d'Europa no vol dir que no siguem una del es comunitats amb més treball en precari, amb més taxa de pobresa en relació al total dels grans capitals, que tenguem els salaris més baixos de l'estat. Per no parlar de l'elevat índex d'analfabetisme, de la baixa xifra de «consum» de llibres, del poc interès de les institucions públiques vers la cultura. Basta pegà una ullada a les hemeroteques, revisar els espectacles que hem pogut veure en aquesta comunitat als darrers 16 anys...

f) que l'actual Conselleria d'Educació i Cultura s'ha trobat amb un dèficit de més de 4.000 milions, projectes sense pressupostar, etc. Si n es canvia el sistema de finançament, amb aquestes pautes, en un breu termin iles Balears no podran destinar els recursos necessaris per impulsar un sistema educatiu de qualitat «social».

Des de l'STEI-o, consideram que cal un canvi radical en molts d'aspectes. Començant per un canvi en el finançament autonòmic. una millor distribució de la riquesa, una estabilitat en el treball, uan conscienciació de la diversitat no com a factor discriminador sinó com integrador... en fi una utopia, erò cal que aquestes utopies puguin ser realitat si els poders públics, la societat civil i totes i tots, en el nostre àmbit treballam perquèsigui possible.

Neus Santaner Pons, Secretària Gral. STEI-i

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris