cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
19°

Polítics i/o funcionaris

Dins l'anomenada casta funcionarial "omnipresent a qualsevol organització de poder" conflueixen tota una tirallonga de grups, subgrups, fangs i categories males d'assimilar; és funcionari des d'un policia municipal, posem per cas, fins a un jutge, un mestre d'escola, un inspector d'hisenda o un farer. Totes quantes tasques poguéssim encabir dins el ventall enorme del servei a algun tipus d'Administració tenen, no obstant la diversitat, un denominador comú més preuat que l'or fi, com és ara el de la fixesa. Val a dir que un funcionari ho és, en principi, per sempre, la qual cosa equival al fet que si no la fa grossa de bon de veres té pa fresc garantit per la a resta dels seus dies. I encara més: si algun maldecap el du pels terrenys selvàtics de la vida laboral civil, conserva, per la via de l'excedència, el bitllet de tornada a punt dins la butxaca.

Els polítics, per contra, tenen en aparença un tret diferencial que els interessats acostumen a destacar tantes vegades com es pot fer venir bé. Es parla de la provisionalitat en l'acompliment del càrrec públic com una de les majors garanties democràtiques: poden ser remoguts de la poltrona en un tres i no res per decisió sobirana del poble que els ha triat o "ai!" perquè el cessament hagi esdevengut una qüestió vital en el si d'una organització partidista, cosa que, sigui dit de passada, convertiria en fum el pretès caire sufragista de l'anar i venir.

I d'aquesta manera, contraposant la fixesa del funcionari a la provisionalitat del polític, potser creurien haver trobat el rovell de l'ou. Creença esguerrada. Res no hi ha de més inqüestioble que l'anàlisi empírica per a constatar que hom va errat de comptes. Vegem, per comprovar-ho, la composició del Govern de la Comunitat Autònoma d'aquí, per no anar més lluny. Un a un "o una a una", gairebé tots i totes són funcionaris, ara de l'Ajuntament de Palma, ara de la pròpia Comunitat Autònoma, ara de la Universitat... No cal ser exhaustius per convertir una pluralitat d'exemples en categoria de validesa universal, però per acabar de reblar el clau convé esmentar que també són funcionaris la immensa majoria dels membres del govern del senyor Aznar, aquest inclòs, i una interminable llista de dirigents que abraçaria el panorama polític estatal sencer de dalt a baix i de dreta a esquerra.

El domini abassegador dels funcionaris a l'hora d'ocupar els llocs polítics de relleu, domini que s'ha d'entendre en el just sentit excloent de cap altra via d'accés, justificaria que es miràs de trobar una explicació coherent al fenomen i una d'operativa per transmudar-lo. No hi ha res a dir al fet que tothom "i en aquest tothom s'inclouen, lògicament, els funcionaris" pugui accedir en peu d'igualtat als càrrecs públics. Succeeix, però, que l'experiència demostra de forma objectiva que l'exercici de la política activa és un vedat reservat només als que tenen les espatlles arrecerades de qualsevol contingència, bufi el vent de tramuntana o de migjorn. O dit d'una altra manera: la política esdevé de fet una prossecució de la carrera funcionarial, un cert cim d'aquesta, amb les conseqüències de tot ordre que això comporta, entre les quals, i no de poca importància, hi ha la inèrcia en la presa de decisions i la resistència estructural als canvis pregons.

Vist des de l'angle del ciutadà del país pla "que té feina, família i hipoteca" és palès que el dia a dia no li permetrà ni el més petit esguard a un món que exigeix temps i energies sense cap contravalor segur. Aquesta assegurança a tot risc de la qual sí gaudeixen els servidors vitalicis de la cosa púlica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris