nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
20°

Els nassos del senyor García Delgado

El senyor Carlos García Delgado és un arquitecte que va assolir notorietat amb Mis queridos mallorquines, un llibre que analitza, amb un punt de gràcia, el caràcter dels mallorquins partint de la magnificació dels tòpics. Tanmateix, se'n desprèn una befa dissimulada i potser elitista, com si l'autor fos una persona que contempla passar el poble des del balcó. En definitiva, el senyor Carlos García Delgado ens ve a dir que no és dels nostres, però que ens comprèn, cosa que és del tot preocupant. Quan un esperit messetari afirma que ens comprèn, ja hem begut oli. Els frares i els aventurers de les terres castellanes també comprenien els indis americans. A posta n'assassinaren milers, anorrearen les seves cultures i ensinistraren els supervivents, de tal manera que els seus hereus encara no s'han pogut desprendre del complex de la mare pàtria ni de la parafernàlia nacionalcatolicista que enrevolta l'esperit de la Hispanitat. Segons hem pogut llegir al darrer número de Brisas, el senyor Carlos García Delgado s'ha entestat a ensenyar"nos com s'agafa la cullera per a menjar les sopes. És a dir, pretén que descobrim el nostre passat àrab com si gent tan experta com Guillem Rosselló Bordoy, Magdalena Riera o Miquel Barceló entre d'altres, no haguessin dedicat part del seu valuós temps a investigar"lo. Fet i fet, el senyor Carlos García Delgado somia que anem més enllà: ens proposa que ens deixem guiar cap als nostres orígens fins que ens retrobem amb aquell mico que era enfilat al datiler de Son Manera. Aleshores pretendrà que ens hi identifiquem, ja que tenim per endavant tot el temps del món per tal d'establir el moment en què aquest mallorquí que es gratava les puces assoleix la categoria de persona. Potser una data adient, a parer del senyor Carlos García Delgado, seria la del juliol de 1715, quan el cavaller d'Aspheld incorporà, amb la força de les armes, Mallorca a la Corona de Castella. O la d'un altre juliol, aquest cop el de 1936, quan l'exèrcit i Falange tallaren d'arrel el recobrament tímid de la consciència cultural i històrica que havia propiciat la gent d'Esquerra Republicana. Tenc la certesa que el senyor Carlos García Delgado considera correcta qualsevol data com a punt de partida de la mallorquinitat, sempre que ens oblidem de la del desembre de 1229. Allò que vertaderament emmalalteix el senyor Carlos García Delgado és que els mallorquins, quan decideixen llevar"se la bena de davant els ulls, descobreixen que els seus costums i tradicions, els seus llinatges i la seva parla, formen part de la cultura catalana. En realitat, el senyor Carlos García Delgado és un anticatalanista visceral, prou manyós per a embullar fil, «de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado», tal com recomanava que es fes el senyor José Rodríguez Villalpando en el seu informe per a una «Instrucción secreta a los corregidores», encaminat a propiciar la substitució del català pel castellà. És clar que un excés de subtilesa acaba per embafar fins i tot els esperits més refinats. A posta, de tant en tant, el senyor Carlos García Delgado desbarra i ens mostra el llautó. Així, aprofita les pàgines de Brisas per a fer"nos saber que «no hablo catalán porque no me sale de las narices». Ho diu amb ànim «d'épater le bourgeois», cosa que palesa que no ens coneix, als mallorquins, tan profundament com s'imagina. Nosaltres, els mallorquins, no tenim cap interès a saber si el senyor Carlos García Delgado parla o no parla en català o si s'expressa en el llenguatge dels papús de la Melanèsia. En canvi, a mi particularment, em molesta d'allò més el to de menyspreu cap a tota una col·lectivitat que es desprèn de la frase esmentada. Si a qualsevol altre indret, que no fos a una Mallorca humiliada per gent com ell, s'hagués atrevit a dir que no parla l'idioma propi de la comunitat que l'habita, perquè «no me sale de las narices», és ben segur que a hores d'ara ja li haurien mostrat el portal. I és el que cal fer, realment.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris