cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

El príncep i la universitat

Pròleg. Les múltiples responsabilitats que acumula l'hereu de la corona britànica damunt les espatlles inclouen la de coronel en cap del Regiment de Paracaigudistes de l'exèrcit britànic.

I. Irlanda del Nord, amb una població d'1.663.300 persones, té dues universitats. Totes dues són públiques i reuneixen un total de 43.400 estudiants matriculats. La Universitat de Queen's, Belfast (QUB), fou fundada l'any 1845. La Universitat de l'Ulster (UU), fundada l'any 1968 a Coleraine, va integrar Magee, un campus construït a Derry entre 1856 i 1865 com a Facultat de Teologia (presbiteriana) de la Universitat de Trinity, Dublín.

La creació d'una segona universitat es va acordar l'any 1965. La decisió d'establir"la al poble de 12.000 habitants, majoritàriament unionistes, de Coleraine, en lloc de potenciar el campus de Magee i aprofitar la tradició acadèmica i cultural d'una ciutat que tenia en aquells moments 54.000 habitants, va ser un afront sectari, i una injustícia més, per a la població, majoritàriament nacionalista, de Derry. És considerada una de les espurnes que varen covar fins que produïren la deflagració violenta que encara no acaba d'estar sota control.

L'anunci de la decisió a favor de Coleraine va unir la població de Derry, catòlics i protestants, nacionalistes i unionistes, com mai no han tornat a estar units. Per demostrar la força de la unitat d'opinió i intentar convèncer el govern, unionista, que canviàs d'idea, es va constituir una Campanya per a la Universitat de Derry, que va organitzar una caravana de cotxes per recórrer els cent quilòmetres que separen Derry de Belfast el febrer de 1965. Hi varen participar 25.000 persones, gairebé la meitat de la població. Tancaren empreses, botigues, escoles i bars perquè hi pogués anar tothom que volgués. Hi anaren religiosos de totes les confessions, treballadors de les fàbriques i del port, professors i estudiants, un representant, com a mínim, de cada família. El batlle, unionista, i el cap de l'oposició, nacionalista, compartiren el cotxe oficial. El fracàs de la campanya va ser un curs intensiu d'aprenentatge, i de desencís, polític per a tots els ciutadans de Derry.

II. Anys després, el desencís s'havia convertit en greu fractura social. No podia ser d'altra manera, ateses les moltes lliçons amb què va continuar el curs: els atacs violents contra les primeres manifestacions de 1968 per aconseguir plens drets civils per als catòlics, perpetrats per grups protestants armats, amb la connivència, o la vista grossa, de la policia; l'arribada de l'exèrcit britànic als carrers de Belfast i Derry l'agost de 1969; l'empresonament sense judici («internament») de més de 1.500 persones entre agost i desembre de 1971; la massacre a Derry, el gener de 1972, de catorze persones innocents que participaven en una manifestació pacífica contra l'internament; i tantes d'altres.

El govern britànic de Tony Blair ha reconegut l'engany del primer informe oficial sobre els fets de 1972, elaborat exclusivament amb la intenció d'exculpar l'actuació de l'exèrcit. El passat mes de març de 2000 va començar, a l'Ajuntament de Derry, la vista oral de la segona investigació. La primera fase va acabar abans de Pasqua, el tribunal independent reprenia les activitats a mitjan maig i continua; es torbarà dos anys a elaborar"ne les conclusions. La unitat de l'exèrcit britànic que s'havia desplegat aquell diumenge de sang era el Primer Batalló del Regiment de Paracaigudistes.

Epíleg. Una visita oficial que Carles, príncep de Gal·les, pretenia realitzar al campus de la Universitat de l'Ulster a Magee el dilluns, dia 11 de juny, va ser anul·lat per no ferir la sensibilitat dels ciutadans de Derry.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris