nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
19°

Sefarad, tot un model o prototip, o arquetip

Tal vegada, en contra de certes interpretacions més aviat pretensioses de la història, Sefarad no és única. Ja em perdonaran vostès aquesta retòrica inicial: certament, Sefarad no és un cas únic. Ben al contrari, ha estat "diguem" un model seguit per moltes societats, àmpliament difós, gairebé a escala mundial, sobretot a l'entorn del Mediterrani i pel sud en general. Quan parlam de Sefarad, doncs, no parlam mai d'una realitat única. La seva pretensió d'unicitat, si de cas, no és més que una altra manifestació de la seva manca o deficiència de valors morals i, en darrer terme, de la seva manca de realisme. Qui pretén esser el que no és, peca contra la realitat. Sefarad, ho pretén massa sovint si no tot el temps.

Naturalment, si deim que Sefarad és un model també afirmam que és una abstracció. De fet, és perfectament clar que no hi ha hagut primer un «model de país» que després ha estat imitat o copiat per tota una sèrie de països concrets. La realitat és justament la inversa: primer hi ha hagut un nombre de països o col·lectivitats que s'han comportat d'una manera determinada i després "d'aquests comportaments concrets" n'hem abstret un model o més aviat un mite o una imatge ideal que, d'alguna manera, els representa a tots. Que hi hagi una coincidència entre un topònim hebreu, un topònim sefardita, i el mite explicatiu "tots els mites ho són, per descomptat" no ens hauria de plantejar cap dificultat. D'una banda, la història sempre s'ha escrit així (les tipologies tothora destaquen un determinat tipus com a prototipus o prototip de la seva classe). D'una altra banda, un fet encara més bàsic és que les conductes col·lectives tendeixen a repetir"se. Podríem dir que la condició humana subjacent a tota condició nacional és sempre la mateixa. O que els pecats col·lectius són sempre els mateixos.

Però el que els mals d'una col·lectivitat es donin també en moltes altres col·lectivitats no ha estat mai un consol. Ni tampoc pot esser una bona excusa per a silenciar"los, per a deixar"los de denunciar i d'impugnar.

Tota col·lectivitat "possiblement tot col·lectiu" presenta algun grau de corrupció. En el cas de Sefarad, tanmateix, la cosa resulta particularment greu, particularment escandalosa, perquè "dia sí i l'altre també" la corrupció de la classe política es dóna per suposada. Al cap i a la fi, l'altruisme és una actitud o una motivació en la qual no creu pràcticament ningú, en els països del sud. Si gairebé ningú no creu en cap ètica que no sigui la del triomf personal i la de l'acumulació dels guanys, no hi pot haver vertadera política "en el teòric millor sentit de la paraula", no hi pot haver una administració del bé comú que no sigui poca cosa més que una excusa o un cobrir les aparences "la realització d'uns mínims imprescindibles" per a poder continuar usufructuant la parcel·la de poder ocupada, per a assegurar"se'n una continuïtat.

Per descomptat, la corrupció generalitzada dels polítics no és cap fet que es presenti aïllat. El mateix retard de la justícia "del qual en rebem constants i flagrants testimonis i que fa que la justícia deixi de ser"ho, que la revela com a kafkiana (en la formació dels jutges hauria de ser obligatòria la lectura d'aquest autor)" és una altra de les tares més terribles de Sefarad. I el corporativisme de la classe judicial no ajuda gens a cap possible renovació integral de l'administració de la justícia. De fet el corporativisme en general "les interessades solidaritats internes que van totalment en contra de la solidaritat amb el conjunt de la societat" constitueix un altre dels pecatots col·lectius de Sefarad.

Com també ho és "no els esgotarem tots, ni prop fer"s'hi", amb un especial simbolisme i rellevància, el fet que les universitats de Sefarad siguin, més que cap altra cosa, unes meres expenedores de títols, en desgraciada consonància i congruència amb les que són les aspiracions més universals dels seus estudiants.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris