cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

Més sobre el greuge comparatiu a l'ensenyament

Fullejant el diari m'he aturat a llegir els títols de les «Cartes al director» com faig sempre i m'ha cridat l'atenció el títol referent als greuges comparatius entre l'escola pública i la privada.

A la fi! "he pensat"; algú que s'ha adonat de la gran injustícia que s'està produint en el món de l'ensenyança. He llegit la carta pensant que seria un/a mestre/a de l'escola pública que no està d'acord amb les diferències que sofrim. Em pensava que el greuge comparatiu l'estam sofrint els mestres de l'Escola Pública. Pensava que es queixaria de la manca de puntualitat dels alumnes, dels problemes de disciplina sense fàcil solució, de la problemàtica de la incorporació tardana d'alumnes emigrants, de la manca de material educatiu, dels problemes de plantilles, de la manca de motivació, de la poca dotació econòmica de les escoles i la impossibilitat de demanar ajuda als pares (no podem com vosaltres fer una Fundació...).

Però no. El mestre que escriu la carta es queixa que no el deixen formar part d'un tribunal d'oposicions i vol l'equiparació. I davant això jo tenc un parell de preguntes:

Vols l'equiparació en el fet d'haver de passar un examen d'oposicions cada any fins que l'aprovis?

Vols l'equiparació en el fet d'haver de formar part d'una borsa d'interins que cada any canvia i a anar a altres pobles si no a altres illes a fer feina?

Vols l'equiparació en el fet que la teva escola matriculi nins i nines de minories ètniques, emigrants, minusvàlids...?
Vols...

No em vull allargar més. Sempre he pensat, i poques vegades m'he atrevit a dir-ho, que equiparar els mestres de l'escola privada-concertada amb els mestres de l'escola pública era un gran greuge comparatiu. Però no contra els de l'escola concertada. I no és només un assumpte de doblers.

Cada vegada que un alumne/a ve a l'escola a matricular-se i ens conta que anava a una concertada però les seves particularitats (mal estudiant, problemes de disciplina, problemes de logopèdia, retard acadèmic, no estar d'acord a pagar unes mal anomenades «activitats complementàries»....) l'han recomanat anar «a la pública», cada vegada que hem de fer una sortida i necessitam ajuda dels doblers de l'escola perquè a una sortida cara no assisteixen molts alumnes, cada vegada...

Cada vegada estic més convençuda del greuge comparatiu. Però estic «orgullosa» de fer feina a l'Escola Pública.

Gemma Arqué Albertí. Palma

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris