nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

Els codis

Els codis, entesos com un conjunt de regles que permeten la comunicació entre persones, animals o màquines, han jugat des de sempre un paper central en la història. Tot i que els humans no són l'única espècie animal que fa servir alguna casta de codi en les seves activitats, una de les característiques essencials que ens distingeix de la resta d'animals és precisament la capacitat per crear i manipular codis. En aquest sentit cal esmentar la complexitat i versatilitat que té el codi de codis com és la parla, que va permetre donar estructura i comunicar les idees i, sobretot, va originar l'escriptura, que va ser el codi definitiu que va fer possible donar un suport permanent, és a dir independent del temps i de l'espai, a les idees que la parla havia permès estructurar.

Però els codis també han servit per amagar d'ulls indiscrets idees que només volien ser comunicades a un grup restringit de destinataris. És l'aspecte més conegut dels codis, el que els associa a jocs de guerra i conspiracions de tota classe i que és l'objecte d'estudi de la criptografia, és a dir, la generació de codis que només puguin ser interpretats pels destinataris autoritzats per l'emissor de la informació. Entre aquests codis són particularment importants els anomenats codis xifrats, ja que consisteixen, bàsicament, a convertir el text a codificar en números, fins al punt que tot sovint codi xifrat i codi secret són emprats com a sinònims. L'aparició d'un codi xifrat o secret ha comportat, invariablement, l'aparició d'un estol de persones, brusquers moltes vegades, que han intentat desxifrar aquest codi. Tot sovint, especialment en èpoques de conflicte, aquestes persones actuaven mogudes per necessitats directament relacionades amb la pròpia supervivència, però sempre desxifrar un codi ha estat, per damunt de qualsevol altra cosa, un desafiament intel·lectual absolutament irresistible.

Les tecnologies de la informació han donat una especial rellevància a determinats tipus de codi xifrat. En primer lloc, totes aquestes tecnologies descansen en la digitalització o, com diuen els francesos, la numerització, i que no és altra cosa que la conversió en números, és a dir, la codificació, de qualsevol informació escrita, sonora o visual, per tal que aquesta informació pugui ser generada, emmagatzemada, modificada i transmesa. Aquests números són sotmesos a diverses transformacions matemàtiques que faciliten aquestes operacions i, ja que es tracta de números, de vegades, entre aquestes transformacions també s'hi inclou algun tipus de codificació secreta que restringeixi l'accés a un grup selecte d'usuaris. Fet i fet és el que ha passat amb el sistema de codificació dels DVD, que permet encabir en un disc compacte una pel·lícula comercial. El codi dels DVD, a part de les transformacions necessàries per comprimir els milions de nombres en què la digitalització converteix les imatges i so de la pel·lícula, inclou una codificació secreta, destinada a convertir l'accés al sistema de codificació i, per consegüent de descodificació, en un privilegi restringit a uns pocs.

Doncs bé, aquest codi, el dels DVD no podia ser una excepció a la regla i la seva simple existència era una provocació directa perquè algú intentés desxifrar-lo. Aquesta fou la tasca que va culminar un adolescent noruec que, quan ho va fer públic a principis d'enguany, es va haver d'enfrontar a les actuacions legals aïrades dels propietaris del sistema de codificació. Com sempre, la situació d'aquest jove va despertar les simpaties i la solidaritat de la comunitat involucrada, que sovint s'identifica amb la de hackers. Entre d'altres accions varen convocar un concurs per premiar la millor idea que permetés fer públic, sense conseqüències legals, el codi desxifrat. Alguns mesos després els convocants del premi han fet pública la seva justa i inapel·lable decisió que declarava indiscutible guanyador del premi els advocats que representaven el consorci d'empreses propietari del sistema ja que, amb les presses que la seva actuació requeria per tal de preservar el codi d'ulls indiscrets, van oblidar demanar el secret del sumari en la demanda judicial que va interposar contra aquells que havien fet públic el codi desxifrat en les seves webs i, d'aquesta manera, es varen convertir en els principals difusors legals del codi secret. Tot plegat, el que aquesta historieta ve a posar de manifest és que la caparrudesa, la imaginació i el sentit de l'humor formen una combinació de destreses humanes capaç de fer trontollar qualsevol codi secret, per sofisticat i protegit que estigui. Ben mirat, no deixa de ser una sort.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris