nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Els aeroports com a possibles recaptadors de l'ecotaxa

Ningú no pot negar que el consum de paisatge "talment com si fóssim una colla de gegants destructors devorant-ne grans tallades com si fos un pastís", el consum de territori o d'espai que hem fet aquests darrers cinquanta anys, ha estat realment impactant, per no dir brutal. Aquest consum de territori a marxes forçades "per a atendre la demanda turística (o, més exactament, la demanda d'un determinat tipus de turisme, sens dubte el més assequible o el més a l'abast)", ha suposat també, per descomptat, uns increments molt forts en el consum d'altres recursos bàsics com l'aigua i l'energia i, en definitiva, en la demanda de la majoria dels serveis públics, com és ara la xarxa i els mitjans de transport, la recollida i la disposició dels fems, el clavegueram i el tractament de les aigües residuals, la neteja de tots els espais públics, el mateix manteniment de l'ordre públic, els serveis de policia en els seus diferents nivells, etc.; forts increments ocasionats pels efectes ben reals de la denominada població flotant.

Pel que fa als estralls realment gegantins que hem comesos amb el paisatge, sembla molt difícil "per no dir pràcticament impossible" l'aplicació de mesures correctores una mica substancials, malgrat que alguns arquitectes, Pere Nicolau, i alguns polítics, Margarita Nájera, han preconitzat a un moment o l'altre l'aplicació de teràpies dràstiques d'esponjament urbà i les dues dotzenes mal comptades, potser, d'edificis vells i d'estructures fora de la llei que han estat esbucats. En aquest aspecte, segurament poca cosa més es podrà fer que continuar la política de contenció, duta a terme amb èxit relatiu pel GOB. No afegir més destrossa a la ja realitzada pot esser el millor dels èxits possibles, quelcom que ja ens proporcioni una certa conformitat.

Però, en tot cas "fins i tot donant per bona aquesta congelació o aquesta aturada de nous desbarats i que, en conseqüència, no afegim més aigua al banyat", ens queden tanmateix tots els altres costos socials produïts per les altres conseqüències de tan espectacular i decisiu creixement turístic. I la necessitat imperiosa d'assegurar el subministrament d'uns recursos bàsics que, de cada vegada, tenen uns costos més alts; per exemple, en relació a uns recursos hídrics que s'han de crear o produir d'alguna manera perquè els naturals ja estan sobrepassats.

Amb aquest panorama, la necessitat de l'aplicació d'una ecotaxa no sembla discutible des de cap punt de vista polític responsable. El que sí sembla discutible, tanmateix, és que es pretengui fer-ne la recaptació a través de les empreses hoteleres, amb tota la complicació administrativa corresponent i, sobretot, deixant fora tot el turisme que utilitza l'oferta il·legal i fins i tot el turisme residencial. ¿Per ventura no seria molt més fàcil d'administrar el nou impost a través de les companyies aèries, malgrat això deixàs fora el turisme que ens arriba per via marítima, proporcionalment no gaire significatiu? ¿Per què no optar per un gravamen de deu euros per passatger, en lloc de l'euro per dia del que s'ha estat parlant? ¿I no podrien esser els mateixos aeroports els encarregats d'aquesta recaptació i cobrar l'ecotaxa al mateix temps que cobren els serveis aeroportuaris? Si taxes similars es cobren ja a alguns aeroports de la Unió Europea, ¿no es podrien seguir les seves passes? Què és el que fa el nostre cas diferent?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris