algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Tots som de plastilina

Mateu Morro, nou conseller d'Agricultura i Pesca, com és ben sabut, s'ha compromès «a derivar part de l'ecoimpost al sector agrari illenc». En castellà es parla de vendre la pell del llop abans de caçar-lo. En català, dels requisits previs a dir-ne blat, del cereal més ben vist en aquestes contrades. Home, no estaria gens malament que fos així, però el compromís del conseller sembla una mica prematur, i això per vàries raons. En primer lloc, perquè encara no en podem dir blat. En segon lloc, perquè, en el supòsit que el cereal acabi en el sac i ben lligat, s'ha de veure com es desenvolupen les sessions en el consell de govern, a veure com es reparteix l'aigua, qui és més hàbil per dur-la al seu molí de moldre. I, encara en el supòsit que unes quantes barcelles estiguin a disposició d'Agricultura, amb quins criteris se n'haurien de repartir els almuts... Qui fa una aportació més substanciosa al medi ambient, el pagès que s'esquinça el costellam en vint quarterades de secà o l'hereu del senyor marquès de Torresaura (a.c.s.)? A veure si la part del lleó de l'ecoimpost anirà a parar als que asseguren que no feren res perquè caigués Joan Mayol... Seria de veure. I, mentre, la comissària europea de Medi Ambient també dóna suport a l'ecotaxa, i no és difícil imaginar-nos alguns hotelers comentant: com si se vol pintar ses ungles. O alguna cosa una mica més pujada de to. Als nostres hotelers, el que digui la comissària europea de Medi Ambient els fa el mateix efecte que un borino ros volant pels afores de Palerm "per dir alguna cosa. Ara, servidor ja sé que es tracta d'una batalla perduda. Però no dubtis que, si no sabem per què hem perdut aquesta batalla, no podrem obtenir una derrota digna al final de la guerra. Per això hauríem d'arribar a saber, tots, però tots, per què la classe política illenca s'ha acomodat com la plastilina a la situació de saqueig constant de què és objecte la nostra comunitat per part de l'Estat. Voldríem saber per què estam a punt d'arribar a una espècie de fractura social per una qüestió que ens plantejam prèvia acceptació d'una injustícia, d'un abús. L'autoritat amb què el govern vol implantar la taxa i la violència un poc grollera amb què el sector hoteler la rebutja són la creu i la creu de la nostra incapacitat per imposar la nostra raó: amb el que pagam, no tenim perquè crear nous imposts. Algú ha pensat a dir-li-ho al senyor Aznar?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris