nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

Un nou atac del nacionalisme espanyolista

Casualment, vaig poder escoltar en directe la declaració del senyor Aznar sobre la situació en el País Basc, i vaig quedar esfereït. Escoltant-lo, no podia entendre que qui ha de governar Espanya durant quatre anys més parlàs en els termes que ho feia ell davant la premsa de tot el país. No me resultava preocupant la insuportable pedanteria de voler donar lliçons a tothom, o la impertinent petulància amb què es ficava en qüestions internes d'un partit que no és el seu. Ni tan sols la primitiva demagògia que va practicar. Això són alguns defectes incorregibles del senyor Aznar, i m'he acostumat a no fer-ne massa cas, encara que ja fan olor de gent que només es considera responsable davant de Déu i la història. Molt pitjor que tot això és que la diatriba del senyor Aznar es produïa en el moment que el PNB acabava d'anunciar que a partir d'ara presentaria mocions de condemna de la violència etarra a tots els ajuntaments on governava amb EH i hi rompria les relacions allà on EH no donàs suport a aquestes mocions. Es pot pensar que el PNB no hauria de fer aquesta voltera per arribar allà on ja hauria d'esser fa molt de temps: a la radical negativa de col·laborar amb qui justifica i defensa la violència. Però no es necessita massa sensibilitat per saber que la situació en el País Basc pot exigir anar amb peus de plom fins i tot en el distanciament dels violents, ni massa saviesa política per entendre que la passa que acabava de fer el PNB no sols anava en la direcció correcta, sinó que fins i tot podia posar de manifest discrepàncies internes dins EH en el cas hipotètic que el seu grup municipal a algun dels ajuntaments on governa amb el PNB donàs suport a les mocions anunciades. Per tant, hauria estat bo donar-li un marge de temps i confiança. No a ETA ni a HB, sinó al PNB. En un sistema democràtic on és possible defensar tots els projectes polítics, també la independència, no són justificables el terrorisme i la violència, per molt de «poca intensitat» que la vulguin cínicament denominar. De fet, crec que no hi ha cap projecte polític que, en democràcia, justifiqui vessar ni una sola gota de sang. I crec també que cap persona decent no pot col·laborar amb qui, després d'assassinar un contrari politic, encara té la baixesa moral de telefonar a la familia de la víctima per fer-ne befa. Ja me direu quin país es podria construir amb aquesta gentussa. Però si el senyor Aznar volia empènyer el PNB cap a la ruptura amb aquests malànimes, no podia triar un mètode més absurd. Per tant, de la seva actitud només puc deduir una conclusió: El senyor Aznar no vol la pau al País Basc. El que vol és ficar dins el mateix sac tots els nacionalistes, violents i no violents, perquè si es posàs de manifest que es pot concebre l'Estat espanyol com un àmbit de convivència en el qual uns ciutadans poden propugnar pacíficament fins i tot la seva separació de tal Estat, quedaria en evidència el seu propi i carrincló nacionalisme espanyolista. Potser n'haurien de prendre nota certs nacionalistes catalans que no tenen cap embaràs a continuar donant suport a tal personatge.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris