cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Dessaladores mòbils: la realitat s'imposa

El que tenen de bo els fets és que sempre són caparruts "ja ho deia en Churchill" i que més tard o més prest acaben per imposar la seva lògica. Possiblement en aquest punt cal cercar les raons de les successives travelades des d'aquest govern: que s'encaparrota a voler ajustar la realitat als seus desitjos, i no a l'inrevés. I, ja se sap, això no funciona mai.

El cas de l'aigua "ja ho denunciàvem en aquestes mateixes pàgines, el passat mes de març" és probablement un dels més paradigmàtics, a l'hora de visualitzar el fracàs del Govern quan intenta «combinar messianisme i eficàcia». En aquest sentit, no hi ha cap contradicció dins la qual no hagi incorregut el president Antich i la seva desafortunada consellera «verda», Margalida Rosselló. De fet, la descabdellada proposta inicial d'aquesta, en el sentit d'augmentar de manera lineal el preu de l'aigua "proposta que literalment li tiraren pel cap, des del primer moment, els seus socis de govern" propicià la primera crisi seriosa del precari gabinet d'Antich, a més de deixar clar que la previsió no és una de les matèries-estrella del programa de l'anomenat Pacte de Progrés.

El problema principal del tema de l'aigua és l'equivocació en el seu diagnòstic per part dels «Verds», en aquest govern amb règim de «divisió horitzontal» que habita al Consolat de la Mar. Reduir un problema estructural a la nostra comunitat, com és la manca d'aigua, a una simple i difusa política d'estalvi, sense planificar l'obtenció de més recursos hídrics, dóna una idea clara de quina societat virtual tenen alguns dins el cap. No en parlem ja de la famosa i «non nata» pujada dels preus, una mesura absolutament irresponsable i de més que dubtosa justificació per als sectors socials menys afavorits. Finalment, la negativa obsessiva a ampliar l'actual dessaladora de Palma "fins al punt de convertir aquest punt en un «ultimàtum» que acabà en no-res" va deixar definitivament retratada la consellera Rosselló, que de llavors ençà ha perdut literalment el remuc i calla com una morta, no sabem si per sentit del ridícul o per prudència, o per les dues coses.

Sigui com sigui, l'únic cert és que, després de tant de paper embrutat, després de tants d'estires i amolles, la solució de les dessaladores s'obre pas, a poc a poc, com una de les mesures més raonables per tal de garantir el subministrament d'aigua a la nostra comunitat. Primerament, mitjançant l'ampliació de l'actual dessaladora (si, han llegit bé, és aquella mateixa que Margalida Rosselló va assegurar que no s'ampliaria mai), un projecte que fins després de l'estiu no estarà enllestit. I, mentrestant, amb la instal·lació d'«unitats mòbils de dessalació» que, en un termini de 45 dies, estaran en condicions de produir 14.800 metres cúbics diaris i garantir així el subministrament d'aigua a tota la badia de Palma. Per si no ha quedat prou clar, i encara que les paraules de vegades disfressen la realitat, val a dir que les esmentades «unitats mòbils de dessalació», per molt que li costi reconèixer-ho a l'actual govern, no són altra cosa que dessaladores portàtils.

Hi ha, per tant, una petita llum al final del camí en el tema de l'aigua. En una societat moderna, dotada de les més alta i sofisticada tecnologia, sempre es poden trobar remeis als problemes. Però per això cal fer-los front amb una mentalitat oberta, que rebutgi els prejudicis i utilitzi el sentit comú. Si en el tema de l'aigua el Govern hagués actuat, des del primer moment, amb aquesta necessària altura de mires, potser tots els ciutadans d'aquesta comunitat ens hauríem estalviat moltes angoixes, molts de temors i qualque espectacle molt poc edificant per part dels nostres governants. Tant de bo que en el pròxim problema que es plantegi, aquest govern erràtic no es torbi tant a descobrir que la realitat sempre s'imposa, i que el que cal és pactar amb ella, no negar-la en base a absurds prejudicis ideològics.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris