cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Bons indicadors de qualitat de la UIB

La UIB és una universitat de bona qualitat i competitiva.
Recentment la nostra universitat ha estat objecte de tres anàlisis d'entitats alienes a la pròpia universitat, que ens han valorat, des de punts de vista diferents, pel que fa a: la inserció laboral dels titulats, la gestió i el finançament de la UIB. El resultat, pens que és prou satisfactori, atès que, seguint les conclusions dels objectius avaluats, no és en absolut agosarat dir que la nostra és, avui, una universitat de qualitat, de bona qualitat, i competitiva.

Quant a inserció laboral dels titulats, l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques ens ha avaluat a finals de 1999, fent el seguiment de la promoció 1994-95, i comparant les nostres dades amb les de la resta de l'Estat. La taxa de resposta dels titulats de la UIB a les enquestes que constituïren la base metodològica de l'anàlisi fou de 5 punts per sobre de la mitjana espanyola, i aquesta dada en si mateixa indica un grau de fiabilitat major i una implicació més alta dels nostres titulats, en comparació amb la resta de l'Estat. Del conjunt de variables sistematitzades sobresurten tres elements cabdals: la taxa d'atur és només del 2'3 per cent, la qual cosa col·loca les Illes en el percentatge més baix de l'Estat. La proporció de titulats de la UIB que té feina en aquests moments és 8 punts percentuals superior a la del conjunt espanyol, destacant l'alta ocupació dels titulats de les branques tècniques, cicles llarg i curt, i de ciències experimentals. Quant a la qualitat de la feina, i sobre una escala de 5, els titulats balears atorguen la qualificació de 3'35, volent dir, per tant, que és notable el grau d'autosatisfacció amb la feina aconseguida. Però, per altra banda, aquest estudi ens permet constatar que només un 10'3 per cent de la població de les Illes Balears té títol universitari. Aquestes dades situen les Illes Balears 4'4 punts percentuals per davall de la mitjana espanyola, en termes de ratio d'universitaris sobre població en edat de treballar. La conclusió de tot plegat és paradoxal: som la regió amb més creixement econòmic però tenim el nivell salarial per davall de la mitjana espanyola, i els universitaris més ben situats professionalment i amb salaris més alts en un mercat de treball cada vegada més competitiu..., tot i que la proporció de titulats és la més baixa de tot Espanya.

Una altra anàlisi és sobre la diagnosi de la gestió de la UIB. Aquesta és una variable de «consum intern» universitari, que es basa en el model europeu d'excel·lència en la gestió (que es diu EFQM), que avalua la gestió d'empreses i institucions. Una vegada posat en funcionament aquest model, s'avalua mitjançant un sistema de puntuació per cada un dels apartats analitzats, i el resultat final, la puntuació, serveix per situar-nos en relació tant amb nosaltres mateixos (per comparació evolutiva) com amb altres institucions. Doncs bé, en la primera d'aquestes avaluacions la Universitat ha tingut 301 punts, xifra que significa un bon resultat, si tenim en compte que la mitjana de les empreses i institucions europees que ja fa més de dos anys que apliquen aquest model és de 309 punts. Per aquest fet, la UIB se situa en lloc capdavanter entre les universitats del nostre entorn. Els criteris avaluats determinen punts forts i punts febles de la UIB, i mostren graus de satisfacció i elements de millora, com també han assenyalat les avaluacions acadèmiques institucionals que hem fet "l'exemple ja culminat és el de la Facultat de Ciències" i les que duem a terme "la dels estudis d'Economia Empresa i la del Servei de Biblioteca i Documentació. En tots els casos, les febleses i potencialitats, les àrees per millorar i reforçar constitueixen els pilars clau del futur pla estratègic de la Universitat.

El darrer objecte d'anàlisi és també de caràcter intern i és el referit al finançament. Això, sempre, és d'una feixugor tal "dades, nombres, percentatges d'inversions, termes econòmics..." que sol allunyar l'interès ciutadà, universitari o no. Però que sigui un àmbit una mica àrid no vol dir que no sigui molt important. L'estudi que afecta la UIB conclou que entre 1994 i 1998 ha millorat el nostre finançament, que, mesurat en transferència corrent per estudiant, s'incrementa un 20'03 per cent. Cal recordar que a finals de 1996 és quan la nostra comunitat autònoma va rebre la transferència universitària, fet que ha incidit positivament en aquesta millora. Aquest important increment assolit per la UIB "a partir de les transferències i tenint presents els punts de partida, veritablement esquifits, dels anys 1994 i 1995" no ha significat, contràriament a allò que alguns podien pensar, una puixança notable de la despesa. En efecte, la UIB ha anat corregint dèficits històrics rellevants en inversions nominatives i en despeses que marquen el seu funcionament quotidià. Això em sembla crucial; dit amb altres termes, estam més ben finançats, però també demostram que invertim i produïm despesa d'una forma racional, amb cura i sentit dels fons públics, sense endeutaments insalvables i amb rigor pressupostari.

Els resultats dels tres exàmens als quals ha estat sotmesa la UIB són força positius i ens conviden a veure el futur de la nostra universitat amb optimisme. Les pinzellades exposades no ens han de fer perdre de vista que, encara, tenim molta feina, tenim àrees en què hem de millorar. Però estic convençut que transitam pel camí correcte, encara que certament resta molt per fer, però crec que podem defensar davant els estudiants, els grups vinculats a la Universitat i la societat que ens hem pres l'assignatura de la qualitat molt seriosament.

Crec que és bo, fugint d'autocomplaences perilloses, saber que la feina que fem és valorada positivament, perquè està ben feta. És bo per a nosaltres, els universitaris, és bo per a la institució, la UIB, i és bo, en fi, per a la societat a la qual servim.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris