cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

Fermin

Fa uns anys, em sembla que era el 1993, vaig sentir com un cantant català de rock anunciava que el seu grup (que gaudia d'un èxit espectacular aleshores) deixava de cantar en català i es passava al castellà. El cantant en qüestió intentava justificar el canvi d'idioma del seu grup amb un argument que, encara ara no he entès: «la música és un llenguatge universal» i cit textualment, perquè en sentir-ho em vaig quedar tan petrificat que la frase mai no se m'ha esborrat de la ment. Set anys després no hi veig en aquest argument cap interpretació a favor del canvi de llengua i, en canvi sí que em sembla un argument gairebé incontestable a favor de no canviar de llengua, ja que si com deia el personatge amb posat de ciudadano del mundo (hi ha ciudadanos del mundo i ciutadans del món) la música és un llenguatge universal, si un canta en el seu propi idioma, la resta de la gent, més o menys, l'entendrà. Anys després, el cantant i el seu grup prengueren el viatge de tornada cap al rock en català, per ventura perquè els doblers, també són un llenguatge universal, potser perquè el fracàs també és un llenguatge universal i fàcil d'entendre. I és ben cert allò que deia (i lamentava Nadal Batle) que l'experiència d'un no li serveix a un altre, així que alguns altres grups després tornen a travelar amb la mateixa pedra, potser perquè no troben millor manera d'amagar les seves mancances... Ja s'ho faran!

Aquest anar i venir, aquesta poca solidesa i poca confiança en un mateix, contrasta amb l'actitud coherent de molts altres artistes, que han demostrat que el secret de l'èxit no rau tant en l'idioma en el qual cantis, com en la capacitat de treball, en la constància i en la capacitat de saber innovar, sent alhora fidel als teus principis. A primer cop de memòria se m'acudeixen molts d'exemples i molt propers, na Maria del Mar Bonet, en Lluís Llach, en Biel Majoral i tota una sèrie de cantants i grups que tenen la capacitat de fer que la seva música, sortida de les més profundes arrels sigui capaç d'arribar a les branques més altes, als cims més elevats.

Dijous passat poguérem veure a Palma un dels millors exemples d'aquest tipus de músic, ja que Fermin (sense accent) Muguruza va venir per presentar el seu nou treball.

Fermin és un gran músic, capaç d'estar-se reinventant constantment i capaç d'avançar-se al temps tot sabent interpretar exactament la realitat que l'envolta. Va començar amb els mítics Kortatu, banda sonora de la joventut basca dels vuitanta, els noranta ens va sorprendre amb Negu Gorriak (per cert, una primícia: han guanyat al Tribunal Suprem el contenciós que tenien amb Rodríguez Galindo), un grup capaç de mesclar rock, rap i reeggae i de vendre discs a tot el món i fer gires mundials cantant en una de les llengüés més minoritzades d'Europa, l'euscara. Fermin ha estat l'impulsor d'un segell discogràfic que permet editar discs no tan sols a grups del seu país, sinó a gent com els algerianofrancesos Zebda, els argentins Todos tus Muertos, els italians Banda Bassoti o els catalans Inadaptats. Fa dos anys, Negu Gorriak es va dissoldre, de la mateixa manera que ho havia fet Kortatu, en el millor moment de la seva carrera, però quan honestament, creien que no podien donar més de sí. Quan es va anunciar la dissolució dels NG, tots els que hem seguit la trajectòria de Fermin esperàvem a veure de quina manera ens sorprendria i va ser llavonces quan va fer un disc i una gira amb els joveníssims DUT i posteriorment edità el disc que dijous passat presentà a Palma i que duu per títol Brigadistak Sound System. una autèntica joia musical. Un disc que conté catorze cançons enregistrades a altres tantes ciutats del món i on un Fermin Muguruza cantant bàsicament en basc, és acompanyat per fins a quaranta-cinc músics, cantants i ràpers, americans, africans, europeus i asiàtics que canten o rapegen amb els seus respectius idiomes. És la resposta d'un músic compromès i coherent a la mundialització.

Tota una lliçó cantada de coherència i genialitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris