algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Noves contribucions de Roberto Mosquera

Acab de rebre dues separates del número 64/65 de la revista Estudis Baleàrics amb sengles noves contribucions de l'arquitecte Roberto Mosquera a una millor comprensió de l'obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i no sé estar-me de comentar-les sobre la marxa.

L'una correspon al treball «Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Cronologia». Malgrat el caràcter succint i esquemàtic que tenen totes les cronologies, cal remarcar que aquesta aporta algunes dades desconegudes "o almanco no gaire divulgades fins ara" respecte, per exemple, a les lectures en anglès i a l'estada a Madrid del que segurament és el poeta insular més important dels darrers setanta anys. Quant a les lectures, Mosquera ens informa que Rosselló llegia, durant els anys 35 i 36, Sinclair Lewis (Main Street), Aldous Huxley (Uncle Spencer, Brief Candles, The Gioconda Suite, Crome Yellow, Those barren leaves), D.H. Lawrence (The Virgin and the Gipsy) i James Joyce (Dubliners, A portrait of the artist as a young man i, en versió francesa, Ulysses). Realment un nombre d'obres notable per als limitats coneixements de l'anglès que fins ara suposàvem a en Bartomeu Rosselló. Potser cal afegir que un servidor no va sentir mai al seu germà Vicenç "o al seu amic Gafim" esmentar aquests coneixements però una explicació d'aquest silenci podria raure en el fet que Rosselló els hagués obtingut una vegada acabada ja la llicenciatura en Filologia Romànica, a partir justament de 1935, o des de poc abans.

Quant a la seva estada a Madrid, no deixa de ser curiosa la notícia que dóna Mosquera, d'haver estat Rosselló detingut, amb els seus companys de pensió, l'any 36, poc després de l'esclat de la guerra incivil, arran de l'explosió d'uns petards en les proximitats de l'esmentada pensió. Detenció que va fer que l'Amàlia Tineo "que també es trobava a Madrid per haver participat igualment en les oposicions per a adjunts de càtedra d'Institut" anàs corrents a demanar ajuda a Gabriel Alomar, que s'allotjava a l'Hotel Gran Via. I sembla que, a despit d'esser posats en llibertat tot d'una, Pere Corominas "que també es trobava a Madrid i que resulta haver conegut també a Tomeu Rosselló" els va aconsellar de tornar immediatament a Barcelona.

Sens dubte la contribució de Mosquera més substancial es troba en el segon article publicat en el mateix número de la revista Estudis Baleàrics, amb el títol de «Del realisme al superrealisme a l'Auca, de Rosselló-Pòrcel», on té el mèrit d'identificar un procediment poètic prou generalitzat aquest darrer segle, presentat al resum de l'article com «el cripticisme aconseguit per l'excés de precisió», el qual consistiria bàsicament en una desviació dels procediments metafòrics habituals, mitjançant referències a experiències personals del poeta que aquest no dubta en considerar com a poètiques per concretes i privades que siguin. «El poeta no solament no renuncia a expressar una informació que pot resultar fosca als ulls d'un lector no avisat, sinó que en fa un dels motius essencials del poema», com precisa Mosquera. Aquestes referències a fets concrets que es situen en un itinerari ciutadà que va des del moll fins al carrer dels Oms "i que normalment no són coneguts d'un lector de fora Mallorca" són les que explicarien millor la poètica que dóna forma a la tan famosa Auca, més que no cap escriptura automàtica surrealista, que sols es donaria en els tres coneguts versos que comencen amb el de «i el Seminari masturba si Virgili les solituds».

Mosquera ens recorda «l'obtenció d'efectes de fantasmagoria per excés de precisió» en l'obra de J.V. Foix i en la de Saint-John Perse, com apuntava Gabriel Ferrater, i també l'anàlisi que el mateix T.S. Eliot feia de la utilització en la seva obra d'aquesta mena de coneixements particulars, compartits amb molts pocs si amb qualcú. Sí, l'excés de precisió o de concreció en les referències que conté un poema pot dificultar la seva comprensió. Però la tasca primordial del poeta no té perquè esser la de fer fàcilment comprensible el poema. El poeta ha de dir el que ha de dir, amb total independència de les dificultats que el text pugui presentar a l'eventual lector. En definitiva, no és missió del poeta fer-li la lectura fàcil. El que hauria de fer-li fàcil sempre és una certa inquietud.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris