cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

Tornem-hi amb la reforma de les Humanitats

Supòs que tots recordam el gran fracàs de l'exministra Esperanza Aguirre quan, en l'anterior legislatura, va intentar treure endavant una reforma de les Humanitats dins l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). L'ensopegada va ser d'aquelles que fan història. La ministra, sense consultar amb les comunitats autònomes que tenien transferides les competències educatives, va presentar un esborrany de projecte que, com era d'esperar, va aixecar crítiques unànimes de tota l'oposició i també dels seus socis, de govern. N'Esperanza va quedar més tota sola que la una i la seva manca de tacte va ser recompensada per Aznar amb la seva substitució al capdavant del ministeri i el seu nomenament com a presidenta del Senat, càrrec que ha repetit aquesta legislatura.

La reforma de les Humanitats partia de la suposició que el currículum establert no garantia uns coneixements suficients d'història, geografia, litertura i filosofia, per la qual cosa calia un augment del pes d'aquestes àrees. També aprofitava l'avinentesa per imposar tota una sèrie de continguts i metodologies didàctiques bastant arcaiques i per impulsar els continguts que remarcaven la unitat d'Espanya.

En el camp de la història, per exemple, es proposava l'estudi de fets heroics, com per exemple la resistència de Numància davant els romans o les gestes de Viriato, quan la tendència actual és l'anàlisi de l'evolució de les societats i l'estudi dels efectes que han tengut sobre la vida de les persones els grans esdeveniments històrics. És a dir, centrar la història en la gent corrent i no amb els reis, herois i batalletes. A les passades eleccions generals el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta. I una de les primeres accions que va anunciar, després, això sí, de la modificació de la llei d'Estrangeria, va esser, oh sorpresa, realitzar una reforma de l'ensenyament de les Humanitats, naturalment, seguint la mateixa línia que va intentar la defenestrada Esperanza Aguirre. Aquest cop ho podran fer sense problemes. No depenen dels vots de ningú. Però com que les formes del nou centrisme obliguen, primer s'ha de crear la necessitat social. Per això, adesiara, surten pels mitjans de comunicació notícies sobre el poc que saben els estudiants espanyols d'història o geografia i entrevistes a catedràtics d'universitat del ram que es queixen de la poca preparació dels seus alumnes.

Cal interpretar aquesta onada informativa com una d'aquelles campanyes d'antics ministeris de la Propaganda o d'Informació i Turisme, que intentaven conscienciar les masses, com els anomenaven aleshores, per tal que fossin ben acceptades les mesures que es volien implantar. Des del meu punt de vista qualsevol intent de reforma del sistema educatiu ha de tenir en compte dos aspectes bàsics. En primer lloc, l'alumnat ha de començar amb el coneixement del seu entorn més immediat perquè, probablement, serà el que més haurà de menester en el futur i perquè està més d'acord amb el constructivisme, la línia pedagògica vigent avui en dia, per anar ampliant, com si de cercles concèntrics es tractàs, el seu camp de visió, anant des de l'àmbit local fins a l'universal, passant per tots els estadis intermedis. En segon lloc, cal adonar-nos que la quantitat de coneixements que disposa la humanitat és de cada pic més grossa, per la qual cosa, no queda més remei que diversificar els continguts. Això significa que, volguem o no volguem, els nostres fills i filles no podran saber algunes de les coses que nosaltres sabem, però per contra, en sabran moltes d'altres que nosaltres, quan estudiàvem, mai no vàrem imaginar que qualque dia arribarien a existir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris