nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Els problemes del PP

Sense tenir tota la informació, és impossible ficar-se dins la pell del conseller d'Agricultura Joan Mayol i jutjar si tenia prou motius per dimitir. A causa de la convicció que la pagesia mallorquina ha perdut un conseller que, a més d'una excel·lent persona, que no és poc, és un bon coneixedor dels seus problemes i té les idees clares sobre com solucionar-los, es pot pensar que ha tirat la tovallola massa aviat. Però, en qualsevol cas, no podem fer més que prendre nota de la seva decisió i desitjar que la gestió del seu successor sigui tan positiva com la que calia esperar de Joan Mayol. I això és tot. Ni la seva dimissió, com ha dit ell mateix, resol els problemes de la pagesia, ni el projecte del Govern no ha sofert cap sotragada important. En realitat, estam davant d'un fet que en democràcia hauria d'esser totalment normal: Un polític responsable considera que la seva presència en un lloc determinat ha deixat d'esser positiva i, al marge que objectivament tengui raó o no, i amb tot el dret d'equivocar-se, decideix deixar pas a un altre. Res a veure, per tant, amb la dimissió del conseller de la Funció Pública José Antonio Berastain, per exemple, que l'any 1997 se'n va haver d'anar a causa de la seva implicació en el cas Túnel de Sóller, o del seu antecessor Joan Simarro, que va acabar empaperat per enxufisme. Amb aquests antecedents, sorprèn una mica la reacció del PP, que sens dubte deu confiar en la tradicional manca de memòria històrica dels ciutadans. Sembla lògic que, a falta d'un projecte alternatiu mínimament creïble, l'oposició aprofiti aquestes avinenteses per intentar erosionar el Govern, fent una llista de cessaments o dimissions amb la qual, mesclant ous amb caragols, li vol tirar en cara canvis produïts a diferents conselleries pels motius més heterogenis. Però d'això a exigir del president Antich un cop de timó, sense poder-li dir, és clar, quin ha d'esser el nou rumb, o a fer-li el Govern concretant quins són els conselleres que ha de rellevar, sense que ningú no sàpiga ben bé per quins motius i per què aquests i no uns altres, hi va un abisme. L'abisme que separa una oposició responsable, conscient del seu paper i en condicions de demostrar que és una alternativa de govern, d'un escamot d'avalotadors que peguen sense to ni so com a teràpia per superar el trauma que els ha suposat veure que el poble ja estava fart d'ells. En no esser que aquests estirabots siguin la pantalla que necessiten per amagar la seva pròpia desorientació i manca de lideratge. Tot indica que el portaveu parlamentari González Ortea cada dia té més problemes per convèncer els seus diputats que és la persona adequada per dirigir el Grup Conservador. Altres, per enèsima vegada i a pesar dels repetits fracassos del passat, volen promocionar la figura de Joan Verger com a alternativa a Jaume Matas. Potser és cert que pensen que així seria més fàcil pactar amb UM. Però això, com diuen a Menorca, d'allí ha de venir. De moment, el que demostra és que el PP té molts més problemes dels que fins ara han transcendit. Però l'experiència demostra que això, a tots els partits, només és qüestió de temps.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris