lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

UM: part o a part del Pacte?

El llenguatge col·loquial dels polítics sol donar pistes sobre aspectes que formalment mai no diran assumir. La pregunta feta per Munar, a la sala dels passos perduts del Parlament, adreçada a alguns periodistes («a qui s'han carregat, avui?»), referida al Govern, després de conèixer que Celestí Alomar havia destituït Antoni Tarabini un dia després de la forçada dimissió de Joan Mayol, és molt més que una de les dolenties verbals a les quals és tan aficionada Maria Antònia Munar. Denota una perillosa actitud d'allunyament per part d'UM del que s'anomena Pacte de Progrés. No és la primera vegada que la manifesten, aquesta actitud, ni Munar ni altres dirigents d'UM, però després de l'aclaparadora victòria del PP a les eleccions generals, l'ha intensificat molt, arribant a parlar com si això del Pacte no anàs amb ells. Curiosa actitud en un partit que signà el 19 de juliol de 1999 l'autotitulat «Acord programàtic de govern per a les Illes Balears», juntament amb el PSIB-PSOE, la Federació PSM-Entesa Nacionalista, EU, Els Verds i la COP (Formentera). Aquest acord és el que popularment anomenam Pacte de Progrés. Enlloc del document es diu que sigui un acord entre UM i la resta (l'esquerra junta) sinó que és un pacte entre sis grups polítics que el signen d'igual a igual i que fa referència a un pack únic cada grup signant del qual és una sisena part responsable del total. Ara, però, veim que UM vol fer quallar, a poc a poc, la idea que no es reconeix com un igual a cadascun dels cinc restants, sinó com un igual al total de la resta, la qual cosa és considerablement diferent.

I no només això, sinó que aquesta «resta» resulta que, pel que es dedueix de les declaracions dels dirigents nacionalistes, sembla estar contínuament a prova, com si UM s'erigís en el croupier que reparteix cartes, però que està per damunt dels jugadors: ara cartes cap a l'esquerra, ahir cap a la dreta, demà qui sap. Quant a compromisos polítics estrictes, té raó UM que de moment està complint el pactat i en conseqüència ningú no li pot tirar en cara el contrari. Però en el que sembla estar divergint UM dels altres companys és en la interpretació essencial del pacte. Pareix veure'l com si el Pacte no fos entre sis, sinó entre dos (UM i la resta). I això, encara que fàcticament s'ha donat per bo, no és cap secret que irrita a més d'un dels altres cinc. Aquesta actitud li ha estat fins que amb ella no va allò de contigo sin pan ni cebolla, que a veure si el president deixa de ser tan aferrat. I Antich actua que pareix que sap que a pesar de les formes pretesament adúlteres, Munar no l'abandonarà: un matrimoni liberal, en diríem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris