nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

La dimissió de Joan Mayol

Hi ha hagut dos esdeveniments que sense que tenguin una relació de causa-efecte han fet reaccionar la pinya "ja vaig usar un altre dia aquest símil casteller" que té dipositades les esperances en el pacte de progrés. Si en un altre escrit em queixava una mica d'un cert primcernutisme d'aquesta pinya, ara percep que comença a reaccionar. Per això han fet falta nou mesos, assistir als entremesos esperpèntics d'una tractorada, a l'estamenejada, encara que senil, d'una batle i a la dimissió honrosa d'un gran conseller. Sant Pere negà tres vegades Crist abans d'adonar"se del seu pecat; atorguem la indulgència plenària a la pinya perquè sense esser de pasta santa com el primer vicari de Crist només ha hagut de menester tres tocs d'atenció per resituar"se i percebre realment per on caplleven els contricants. En tenim diverses proves, des de la concentració "que no entenc com des de certs sectors de la progressia es vol minimitzar" a ses Voltes, passant pel contraatac del GOB i dels ecologistes en general en favor del parc de la serra de Llevant.

Perquè vaig arribar a creure quan veia i veig que el PP no ha estat capaç d'articular cap proposta alternativa "nosaltres ho fèiem millor, aquest Govern no fa res, a la Unió Europea hi havia i hi ha tots els diners que us fan falta; això no ho són, alternatives", vaig arribar a creure, deia, que el principal enemic del Pacte provenia de la pròpia pinya que els feia o els hauria de fer costat. Dit de manera més senzilla, es tenia l'enemic dins el propi bàndol. Perquè veia que s'arribaven a creure, fins a tal punt de ser"ne un eco fidel, la pirotècnia que les Mabelites "per cert, on és que fa temps que no escaina, deu fer de novícia per entrar al Gran Hermano?, potser estarà més afortunada que a la croada que va emprendre contra el borsí d'interins", en Jaume Font, en Flaquer i n'Ortea, que no Cano, feien esclatar. Sortosament, ara veig símptomes de recuperació moral. Sobretot perquè si fa nou mesos percebia molta d'impaciència i les ganes de transformació instantània de la realitat no permetien veure els avenços que es feien; ara, com a mínim, la pinya valora aquest esforç que es fa i, sobretot, se n'adona que són molts els que intenten, gratuïtament, posar pals a les rodes de l'avenç; valora, la pinya, els titànics esforços que s'han de fer per poder avançar una mica.

Llàstima que per arribar en aquest punt de què parlava abans hagi hagut de dimitir una persona com en Joan Mayol, una persona molt competent, feinera i amb una gran dedicació a la seva tasca. Crec que a en Joan li ha tocat ballar amb la més lletja: intentar posar una mica d'ordre a un territori, ni que hagués sorgit d'una de les narracions més atàviques d'en Salvador Galmés, dominat per les essències més reaccionàries del PP, un territori on el PP no hi pogué entrar si no anava carregat de subvencions. Un territori poblat de depredadors que no dubtaven a saltar a la jugular tot d'una que veien perillar els seus interessos .O és que ningú no recorda que foren ells els qui s'oposaven aferrissadament als tímids intents ordenadors del sòl rústic que proposava el PP?

Fins i tot, en una cultura tan poc avesada a les dimissions "recordem que condemnats per alterar essències democràtiques són galls dins el galliner PP", fins i tot en aquests paràmetres, Joan, la teva dimissió ha estat, en alguns sectors, mal interpretada. Sabem que has dimitit per la raó més noble per la qual es pot dimitir: per dignitat amb tu mateix. I perquè hi ha moltes maneres per servir el país, fins i tot, dimitint. Molts en podrien prendre exemple. ( O callar, que és una altra manera educada de dimitir).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris