lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

La por i la mentida

No en record amb exactitud la data, però era l'any 1982, eren més de les vuit del vespre i el meu pare es disposava a baixar la barrera que tancava el petit comerç que aleshores regentava. Jo per aquells temps tenia tretze anys i com sempre que l'anava a «ajudar» a tancar, pegava bots intentant agafar aquella barrera, que semblava situada a l'alçada exacta perquè mai no hi arribés. Aquell dia acompanyava mon pare un senyor de qui record ben poques coses. En qualsevol cas, record perfectament l'escena. El meu pare tancant la botiga i aquell home explicant"li la seva preocupació pel fet que si guanyava el PSOE (aquell PSOE del Felipe González de calçons de pana i jersei de punt i de l'Alfonso Guerra «descamisao»), la gent d'ordre, com ell i com el meu pare, en sortirien perjudicats. Concretament record que aquell senyor va dir al meu pare que si el PSOE arribava al Govern de l'Estat espanyol, ens expropiarien la botiga i a casa nostra hi posarien a viure una altra família, amb la qual hauríem de compartir, tant si volíem com si no, la nostra (per altra banda, modesta) llar. Jo, que ja havia deixat de pegar bots, escoltava la teoria de l'apocalíptic amic patern amb estranyesa. I malgrat que als tretze anys no se sol estar massa assabentat de teoria política i hom està disposat a creure tot allò que li expliquen els més grans, no em vaig poder creure aquell intent d'intoxicació i que anys més tard s'encarregarien de desmentir els fets mateixos.

He recordat aquesta vivència perquè, fa pocs dies, em trobava berenant en un bar d'Artà i vaig poder sentir una encesa conversa entre diversos senyors grans que feien un cafè asseguts a la taula de devora la meva. Aquells senyors parlaven indignats contra el projecte de fer un parc natural a la península d'Artà. Els arguments sobre els quals sustentaven la seva rotunda oposició, em recordaren molt als que molts anys abans havia fet servir l'amic del meu pare. Que si ens volen llevar la finca, que si fan el parc natural no et deixaran entrar a ca teva, que si no podrem conrear la terra i les ovelles no hi podran pasturar... Aquestes i altres mentides com que les finques integrades dins els parcs naturals no es poden vendre, o que no s'hi pot edificar, o que no s'hi pot caçar i pescar, són les que alguns espavilats han escampat, de la mateixa manera que uns altres han fet creure a una part de la pagesia mallorquina que els mals que la castiguen són culpa d'una persona que ha exercit de conseller durant nou mesos.

Argumentacions absolutament primàries, que no obstant això s'han fet camí entre els habitants de les zones afectades, gràcies a la combinació de la mentida interessada d'alguns i la por injustificada dels altres.

Una altra vegada apareix la combinació de la por i la mentida, aquestes dues potes sobre les quals sempre ha caminat el caciquisme.

Una altra vegada el binomi Mentida"por és utilitzat com a arma política per als qui saben que la veritat no els interessa, no els convé per als seus interessos econòmics i polítics. Una altra vegada la por i la mentida utilitzades per aquells que pensen que mentre hi hagi ases disposats a creure's mentides que, amb una mica d'informació, no creuria ni un nin de tretze anys, ells aniran damunt el cavall del poder.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris