cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Teoria de l'audiència

Si servidor no ho vaig entendre malament "i no hi ha un perquè: l'escrit de Pep Verger era molt clar", la qüestió és que el president Antich havia de rebre en audiència el Mallorca i dur-los tots a sopar. Però l'abraçada institucional al club futbolístic no va tenir lloc perquè al senyor Alemany li feia cosa coincidir en un acte així amb l'entrenador, senyor Vázquez. Com se sap, li acabava de donar carrer en el millor estil dels taurons dels 80. Així que l'audiència en qüestió va ser anul·lada. Tot això que ens hem estalviat, perquè aquestes coses sempre acaben costant doblers als contribuents. Però l'improbable lector em permetrà que el castigui amb els dubtes que aquesta audiència non nata m'ha suscitat, afegint un granet més d'arena a l'arenal de dubtes en què acaba convertint-se la vida dels indecisos. És obvi que hi ha alguna cosa que no funciona en la mecànica de les audiències presidencials. La història d'aquestes trobades protocol·làries amb el senyor Dameto, de la FARB, posem per cas, no és, precisament, un exemple de com, a judici de servidor, s'haurien d'orquestrar aquestes coses. En un incident vergonyós "per a qui tengui vergonya, s'entén", el president de la Comunitat és plantat de manera no precisament versallesca, ni tan sols botifarra. Pocs dies després, tractorada mitjançant, cristal·litzen les bones voluntats d'entesa (podeu fer una pausa per riure), i ja tenim els dos presidents d'aquestes illes, senyors Antich i Dameto, ben reunits, immortalitzant el moment amb un somriure del qual no participava amb igual intensitat el qui aleshores era conseller, senyor Joan Mayol. Estranya teoria de l'audiència, en veritat. Perquè, acte seguit, en un terreny no tan protocol·lari, en una festa suposadament pagesa "encara no sabem si del camp o del bosc", es mouen les darreres fitxes per forçar una dimissió molt estrident. També podríem parlar d'una estranya audiència al director del festival de cine de Menorca, la típica audiència que crea problemes en lloc de resoldre'n.

Qui demanaria a hores d'ara un govern autoritari? Ja ens sobra el d'Aznar i el seu adjunt, Villalonga. Però de vegades es té la sensació que la flexibilitat del nostre govern és, simplement, debilitat "allò: ens compixen i hem de dir que plou (perdó). I tot passa per les audiències. O s'hi reflecteix. Es pot anul·lar una audiència al Mallorca perquè el senyor Alemany no vol donar la cara davant el senyor Vázquez? Però el cas no és més que aquelles decimetes que no serien res, si no fossin producte d'alguna malaltia encara no diagnosticada. O sí.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris